Joan Orriols, signant llibres després de la presentació. Foto: Adrià Costa Les presentacions dels llibres i les inauguracions de les exposicions de quadres de Joan Orriols han aconseguit la virtut de transcendir d'un acte cultural per esdevenir una retrobada d'amics. Així va ser ahir a la nit a la sala modernista del Casino de Vic, amb motiu de l'aparició del seu segon llibre, Ànimes, en què l'autor va comparèixer acompanyat de Ramon Cotrina i del jove pastor i acordionista Marc August, vingut des de la Garrotxa.
Sobre els continguts del llibre, ja se n'ha parlat en un article anterior d'aquest diari. Pel que fa a l'acte, va consistir en un enrocament granític de Joan Orriols en la seva visió d'un apocalipsi planetari causat per la destructiva espècie humana. Un dels moments més sorprenents va ser quan l'autor va treure de sota la taula un pot de vidre que contenia dos exemplars vius d'un perillós escarbat depredador -que està afectant els boscos catalans en forma de plaga exòtica- i va comparar-los amb la Diputació de Barcelona o amb la Generalitat "perquè també estan destruint el patrimoni natural d'aquest país". No es pot dir que els rostres de la vuitantena d'assistents fossin massa alegres quan sentien frases com "el futur galopa com un cavall desbocat cap al cingle del final de l'espècie humana. Si ens n'anem nosaltres, tot anirà més bé, hi haurà espècies que evolucionaran més bé".
Orriols va justificar l'elecció de Marc August, conegut com en Pere de les cabres, perquè volia deixar el testimoni del seu temps a "una persona jove que tingui la il·lusiío i l'esperança que jo ja no tinc". Amb aquesta afirmació tan freda i nua, Orriols pretenia contradir just el que acabava de dir el músic pastor, que havia segellat la seva intervenció tot assegurant que "la desesperança en l'espècie humana que sembla que hi ha al llibre, jo crec que en el fons és esperança".
L'elecció del presentador, unida a la temàtica del llibre, van fer que el medi natural i les Guilleries en concret fossin molt i molt presents a la vetllada. Com ara quan Orriols va reinvindicar que "per passejar per Rupit, que ja s'ha acabat i ara és un parc temàtic, la gent hauria de pagar, igual que es paga per entrar al parc Gúell".
I des de la muntanya catalana, es va viatjar fins als deserts, un altre dels escenaris predilectes de Nan Orriols: "Al desert, viatges per l'univers, no et cal tenir una nau, els milions d'estrelles et diuen que ets pols d'estrelles i que la vida no té transcendència, et dóna la mesura del temps: que no som res...".
Comptat i debatut, no deixava de ser paradoxal que el llibre d'un home madur que fa bandera del xafastre personal i còsmic estigués motivant un jove pastor separatista com en Pere de les Cabres -vital, ple de fe i il·lusió en el futur- a descobrir en les seves pàgines un missatge en positiu en unes històries "que diuen més del que diuen, i que cal llegir dues o tres vegades per interioritzar-les". Marc August va acceptar ser el presentador d'Ànimes quan va veure que era un llibre sobre el món rural "escrit des de dins, amb molt d'estima".
Joan Orriols ha presentat el seu nou llibre al Casino de Vic. Foto: Adrià Costa
