La Flama del Canigó a coll d'Ares. Foto: Adrià Costa La Flama del Canigó és un dels elements que mostren la voluntat de vertebrar els Països Catalans. Aquest 23 de juny, vigília de Sant Joan, fins a 350 municipis, una trentena dels quals són d'Osona, encendran les seves fogueres amb el foc provinent de la Catalunya Nord. Abans, s'haurà procedit al ritual de la regeneració del foc al cim del Canigó.
Una “neotradició” de vora cinc dècades
L'origen de la tradició de la Flama del Canigó és relativament recent. L'any 1955 Francesc Pujades, un veí d'Arles de Tec (el Vallespir) es va inspirar amb el poemà de mossèn Cinto Verdaguer per tirar endavant la iniciativa d'encendre els focs de Sant Joan al cim de la mítica muntanya.
Durant l'any el foc resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà. A més, el cap de setmana previ a Sant Joan se celebra el denominat Aplec del Canigó en el qual es porta al cim de la muntanya feixos de llenya d'arreu del país. D'aquesta manera el 22 de juny es pot tornar a “regenerar” la Flama del Canigó i a la nit baixar-la cap a la plana.
Aquest ritual permet que al llarg del 23 de juny la Flama es comenci a distribuir arreu dels Països Catalans. Són fins a set grans rutes que, passant pel coll d'Ares, permeten encendre les fogueres de 350 municipis del Principat, el País Valencià i la Catalunya Nord. Precisament al límit del Ripollès i el Vallespir s'hi celebra un dels actes centrals que mostren la voluntat d'esborrar les fronteres estatals. A 1.610 metres d'altura es llegirà el manifest de la Flama 2010, de l'escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006, Joan Soler i Amigó; el grup de teatre de Sant Joan de les Abadesses glossarà la figura de Joan Maragall -tot just dues setmanes després de l'inici de l'Any Maragall- i després de ballar la sardana de germanor s'interpretarà la Muixeranga i el Segadors.
Omnium Cultural ha assumit des de fa uns anys la coordinació de la Flama. Això ha permès, segons el tècnic de l'entitat a l'Alt Ter, Txevi Rovira, que visqui un procés de reviscolament important. En aquest sentit destaca el cas de les Terres de l'Ebre, on diversos municipis reben el foc que arriba amb llaguts; també enguany la flama tornarà a encendre fogueres a l'Alt Penedès o al Solsonès i a Manresa s'hi faran activitats destacades. A Barcelona, el president del Parlament de Catalunya rebrà la flama i també es farà un acte central a la plaça Sant Jaume. A més, aquest 2010 es recuperaran les fogueres de barris com Gràcia i Sant Antoni.
Tot i això, altres comarques, com és el cas de les del Vallès, “cada vegada tenen més impediments per fer fogueres” explica Rovira. “Es queixen molt de les dificultats per trobar llocs adequats per encendre-les” afegeix.
Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans
Més de 300 ajuntaments -la gran majoria del Principat- han aprovat mocions per tal de declarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. Després d'un any de campanya, el proper 16 de juliol es tancarà amb un homenatge al Parlament de Catalunya als pioners de la flama.
“Cal recordar aquelles persones que van començar a trencar l'aïllament entre els catalans del nord i del sud”, explica Rovira. Durant l'acte, es lliuraran les mocions dels municipis que reclamen Sant Joan com a festivitat nacional entre les quals s'hi ha afegit, aquest mateix mes, Perpinyà.
Cinc rutes diferents a Osona
Fa més de quaranta anys que la Flama del Canigó arriba des de la Catalunya Nord i els portadors la lliuren per les diferents rutes dels Països Catalans, entre elles Osona. Enguany s'han afegit a rebre la flama les poblacions de Santa Maria de Besora i Vidrà.
L'entrada de la Flama a Osona es fa per cinc rutes diferents: la del Moianès (Collsuspina), la de Manlleu, la d'Osona Sud, la de la Garrotxa i el Cabrerès, i la de Vic. Aquesta darrera, arriba a dos quarts d'11 de la nit a la plaça Major, on s'encén la tradicional foguera.
En aquesta edició, amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i de Fundació Caixa Manlleu, s’ha enviat a totes les escoles de la comarca un retallable que els infants de 6 a 11 anys poden muntar. Es tracta d’un quinqué de cartrolina dissenyat per anar a rebre la Flama del Canigó a cada poble, amb un seguit de trets característics: Les imatges de referència als Països Catalans i la unitat de la llengua; el cim del Canigó lloc on s’encén el primer foc; la Flama dins el quinqué amb especial referència a la solidaritat entre els portadors per distribuir-la arreu del país i al solstici d’estiu de la nit de Sant Joan.
- Cartell de les rutes d'Osona
- Totes les activitats, poble per poble
- El portal de la Flama del Canigó
- Sant Joan a Festes.org
Galeries de fotos 2009
- Arribada de la Flama del Canigó a Manlleu
- Arribada de la Flama del Canigó a Vic
- Arribada de la Flama del Canigó a Prats de Lluçanès
- La Flama del Canigó a coll d'Ares
- Rebuda de la Flama a Ripoll
- Fogueres de Ripoll
- Rebuda de la Flama a Molló
- Revetlla a Manresa
Galeries de fotos 2008
- Acte de la Flama del Canigó a coll d'Ares
- Rebuda de la Flama a Sant Joan de les Abadesses
Arribada de la Flama del Canigó, l'any passat a Manlleu. Foto: Adrià Costa
