
"El més lògic és dissoldre l'obra social d'Unnim i reprendre el camí cadascú per separat, Manlleu, Terrassa i Sabadell, cadascú al seu territori i explotant els productes i serveis propis, així com el patrimoni que conservem cada caixa d'abans de produir-se la fusió. Si ja no tenim el paraigua d'Unnim Caixa, que ha de desaparèixer, ja no té sentit seguir junts perquè no tindrem ingressos com a unitat". Aquest és el pla B que contemplen alguns directius d'Unnim per salvar, en la mesura del possible, l'obra social.
En aquesta mateixa línia ja es va expressar fa uns dies Jordi Espona, director general adjunt d’Unnim, que va dir que tenia “el convenciment i la il·lusió” que el BBVA continués l’obra social que les caixes de Manlleu, Terrassa i Sabadell havien implantat al territori. Ho va assegurar a la roda de premsa de presentació del Mercat del Ram 2012, fira en la qual Unnim encara col·labora econòmicament. “La pretensió és que es mantingui”, va apuntar Espona a preguntes dels periodistes. “Seria un benefici redundant. Beneficiaria la clientela i l’entitat de crèdit”, va argumentar.
Sigui com sigui, Unnim Caixa no prendrà la decisió final fins d'aquí a unes setmanes, quan ja haurà obtingut una resposta del nou propietari sobre les seves intencions amb l'obra social. Segons ha pogut saber el diari La Torre de palau de Terrassa, en el quadern de venda, el BBVA va interessar-se per l'obra social d'Unnim.
Les tres caixes d'estalvi que el juliol del 2010 van rubricar l'acord de fusió, més empesos pel Banc d'Espanya que per cap altra raó, no semblen disposades a perdre el gen més important d'una caixa d'estalvis, malgrat que jurídicament ja no ho siguin. És per això que ja treballen en el procés de desfer la unió, "de forma totalment amistosa", per "intentar salvaguardar tot el temps que sigui possible l'obra social als nostres territoris d'origen, respectivament".
Fonts del BBVA han explicat que "mentre no culmini el procés, el segon semestre de 2012, no hi haurà massa moviments ni decisions respecte al futur de la marca Unnim i de les seves activitats financeres i socials". Però els responsables de l'obra social, quan es va donar a conèixer que Unnim entrava en un procés de subhasta, ja van prendre una decisió: "Passés el que passés, havíem de començar a cercar fórmules d'autofinançament, perquè abans o després deixaríem de ser benefactors que rebíem uns diners i ens convertiríem en una fundació que malda per obtenir ingressos per funcionar".
I ara, després de la "sorpresa" del BBVA, ha arribat el moment. Caixa Terrassa i Caixa Manlleu han mantingut actives les fundacions que ja tenien abans de fusionar-se, mentre que Caixa Sabadell les va desfer, però ara comença a reconstruir-les. Tornar als orígens, però en època de vaques magres, implicarà prendre decisions que no agradaran a tothom, i que la societat pot no comprendre. Oferir entrades de franc a moltes exposicions i concerts, tenir les sales d'auditoris sempre disponibles per a entitats o altres gestos de cortesia de l'obra social ja no serà possible "perquè la fundació haurà de pagar de la seva butxaca serveis tan bàsics com els rebuts de la llum, la neteja i el sou dels empleats, que fins ara s'assumien amb pressupost d'Unnim Banc destinat a l'obra social".
Pel que fa a serveis que ja són cofinançats pels usuaris, no és descartable que les noves fundacions hagin d'afinar costos i ajustar-ne el preu si volen mantenir el servei. "Tenim patrimoni i diner líquid per funcionar durant força temps, sempre i quan racionalitzem la despesa i mantinguem els ingressos, perquè altrament, posaríem en risc el patrimoni de les fundacions en quatre dies", sentencia un directiu de l'entitat Unnim.