Josep Burgaya, Josep Maria Vila d'Abadal, Xavier Solà i Joan López, aquesta tarda. Foto: Adrià Costa
La Comissió Europea, a instàncies d’una pregunta de Convergència i Unió, ha alertat el govern espanyol que no es pot permetre que s'inscriguin al padró immigrants sense papers. Les autoritats espanyoles, quan tinguin coneixement de la presència en el seu territori d’un estranger en situació irregular, “ja no són lliures” per tolerar aquesta situació i han d’iniciar els procediments legals preceptius per repatriar l’immigrant o concedir-li el dret a per poder residir al país, diu la comissària d’Interior, Cecilia Malmström. En síntesi, la resposta diu que l’estat no pot mirar cap a un altre lloc quan té constàncies de situacions irregulars.
D'aquesta manera, doncs, Brussel•les estaria donant la raó a l'Ajuntament de Vic, que volia vetar el cens als immigrants il•legals. El consistori de la capital d’Osona va aixecar fa gairebé quatre mesos una gran polseguera mediàtica, social i política quan va intentar aplicar uns nous criteris d’empadronament vers els nouvinguts. La proposta negava l’empadronament als immigrants que no tinguessin visat, o sia, als anomenats sense papers. Al final i després d’un dictamen negatiu de l’Advocacia de l’Estat, l’equip de govern municipal, format per CiU, PSC i ERC, va fer marxa enrere.
La resposta fa referència a la directiva europea 2008/115/CE que tots els estats hauran d’aplicar a partir del 24 de desembre de 2010. Es dóna la circumstància que l’estat espanyol es va avançar i ja aplica la normativa des del desembre de l’any passat. Per tant, la resposta de Malmström tindria un caràcter vinculant.
La nota de la comissària és d’una gran contundència i no deixa lloc a dubtes. “L’obligació dels estats membres d’iniciar els procediments de retorn o concedir el dret a restar als seus territoris va ser adoptada amb la finalitat de reduir les zones grises, evitar l’explotació de les persones en situació irregular i millorar la seguritat jurídica de totes les persones implicades”, diu Malmström. L’ambigüitat en la que s’ha mantingut l’estat espanyol en aquest cas, acceptant que pot haver-hi immigrants en situació irregular al territori, podria qualificar-se sense dubtes com una de les “zones grises” que esmenta la Comissió Europea.
Suport massiu del consistori
L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha mostrat avui la seva satisfacció per la resposta de la comissària d’Interior de la Comissió Europea. Ho ha fet en una roda de premsa multitudinària, flanquejat pels portaveus dels tres grups de l’equip de govern i d’altres regidors (en total, set regidors).
Vila d’Abadal ha dit que Europa ha posat el “sentit comú a la disbauxa que suposa l'entrada de la immigració a l'Estat espanyol” i que la nova conjuntura ajudarà a “recuperar el bon nom de la ciutat”, molt castigat des de l’exterior quan va esclatar la controvèrsia.
L’alcalde ha aprofitat per recordar que les paraules de Malmström només fan que posar ordre a una situació plena d’irregularitats, que és l’objectiu que sempre havia pregonat l’equip de govern de Vic. “Aquesta era l’única intenció, posar ordre a la convivència, a la igualtat de drets, a l’ús dels serveis socials...”, ha reblat. També ha reconegut sentir-se orgullós perquè això “canviarà la manera de tractar el padró a l’Estat espanyol”.
Així mateix, ha agraït la feina feta pels tècnics de l'Ajuntament, pe secretari Jaume Parareda - impulsor de la primera instrucció interna- i pel Miquel Roca Junyent, sentenciant que "tenien tota la raó".
La patata calenta, un altre cop per al govern central
L’actuació de l’Ajuntament a partir d’ara no canviarà ostensiblement. En principi, continuaran empadronant tothom, estiguin o no regularitzats. En tot cas, si detecten alguna incidència, com un immigrant sense papers, ho notificaran a la delegació del govern central, que és qui té competències en immigració i qui haurà de prendre una decisió.
Des de l’Ajuntament, l’alcalde ha instat al govern la llei d’empadronament, i també la d’habitatge, que doti als ajuntaments d’instruments per poder regular les pisos i la immigració.
Ara, qui ha de moure fitxa és el govern central. Vila d'Abadal enviarà aquesta resolució a Madrid, perquè el grup parlamentari de CiU esmeni el projecte de llei que regularà la immigració. Un projecte del que segons l'alcalde, "Vic en serà responsable". "No em desagrada que se la titlli de Llei Vic", ha afirmat en una roda de premsa prèvia de la secció local de CiU.
En un línia semblant, però amb menys contundència, s’han mostrat els portaveus d’ERC i PSC a l’Ajuntament, Joan López i Josep Burgaya respectivament. Els dos creuen que els seus partits defensaran a nivell nacional la postura de la Comissió Europea, en consonància amb la de l’equip de govern vigatà. “No seria lògic que municipis, Estat i Europa anessin per camins diferents”, ha dit López. Tot i això, el regidor republicà ha advertit que l’Estat espanyol té moltes reticències a incorporar normatives externes però ha assegurat que ERC defensarà que no hi hagi “contradiccions”.
- Totes les notícies publicades sobre l’empadronament a Vic
- Totes les notícies publicades sobre l’empadronament a Vic
----------------
RESPOSTA DE CECILIA MALMSTRÖM
COMISSARIA D’INTERIOR DE LA COMISSIÓ EUROPEA
RESPOSTA DE CECILIA MALMSTRÖM
COMISSARIA D’INTERIOR DE LA COMISSIÓ EUROPEA
Respuesta de la Sra. Malmström: Inscripción en el padrón municipal de los ciudadanos extracomunitarios y Directiva 2008/115/CEE
"Los Estados miembros han de incorporar la Directiva 2008/115/CE a sus legislaciones nacionales antes del 24 de diciembre de 2010. La Comisión no está en situación de tomar medidas formales con respecto al cumplimiento de esa Directiva antes de tal fecha, pero incita a todos los Estados miembros, incluida España, a velar por el cumplimiento de las normas fijadas en la Directiva tan pronto como sea posible."
PREGUNTA ESCRITA P-1687/10
de Ramon Tremosa i Balcells (ALDE) a la Comisión
Inscripción en el padrón municipal de los ciudadanos extracomunitarios y Directiva 2008/115/CEE
P-1687/10ES
Respuesta de la Sra. Malmström en nombre de la Comisión (7.4.2010)
De conformidad con el artículo 6, apartado 1, de la Directiva 2008/115/CE relativa a normas y procedimientos comunes en los Estados miembros para el retorno de los nacionales de terceros países en situación irregular , los Estados miembros están obligados a expedir una decisión de retorno contra cualquier nacional de un tercer país que se encuentre en situación irregular en su territorio. Inmediatamente después, en el artículo 6, apartado 4, de esa Directiva, se aclara que los Estados miembros pueden, en cualquier momento, decidir conceder a un nacional de un tercer país que se encuentre en situación irregular en su territorio un permiso de residencia autónomo u otra autorización que otorgue un derecho de estancia por razones humanitarias o de otro tipo. En este caso no se expedirá ninguna decisión de retorno o, de haberse expedido ya, se retirará.
Esta obligación de los Estados miembros de iniciar los procedimientos de retorno o conceder el derecho a permanecer en sus territorios fue propuesta por la Comisión y adoptada por el Parlamento Europeo y el Consejo con el fin de reducir las «zonas grises», evitar la explotación de las personas en situación irregular y mejorar la seguridad jurídica de todas las partes implicadas.
Ello implica que las autoridades españolas, una vez que tienen conocimiento de la presencia en su territorio de un nacional de un tercer país que se encuentre en situación irregular, ya no son libres para tolerar esta situación sin iniciar los procedimientos de retorno o poner en marcha procedimientos para concederle el derecho a permanecer en su territorio. Los Estados miembros pueden determinar con arreglo a su legislación nacional a qué nivel administrativo (local, regional o federal) se toman las decisiones relacionadas con el retorno o la concesión del derecho de permanencia. No obstante, a este respecto cabe señalar que un Estado miembro es responsable ante la UE de la correcta aplicación de la Directiva 2008/115/CE en la totalidad de su territorio.
Los Estados miembros han de incorporar la Directiva 2008/115/CE a sus legislaciones nacionales antes del 24 de diciembre de 2010. La Comisión no está en situación de tomar medidas formales con respecto al cumplimiento de esa Directiva antes de tal fecha, pero incita a todos los Estados miembros, incluida España, a velar por el cumplimiento de las normas fijadas en la Directiva tan pronto como sea posible.
-------------------
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC
Satisfacció a l’Ajuntament de Vic per la decisió de la Comissió Europea sobre el tema de l’empadronament
- L’alcalde Vila d’Abadal celebra que ‘s’hagi introduït el sentit comú en aquest tema’
L’Ajuntament de Vic, ha manifestat aquesta tarda la seva satisfacció pel pronunciament de la Comissió Europea, a través de la seva comissària d’Afers Interiors, Cecilia Malmström, respecte el procediment que cal que segueixi l’estat espanyol en el cas dels immigrants en situació irregular. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, acompanyat de representants de les diferents formacions polítiques de l’equip de govern de Vic, Xavier Solà, Josep Burgaya i Joan López Carol, ha manifestat que ‘celebro profundament que s’hagi introduït el sentit comú en aquest tema’ i que això contribueixi ‘a recuperar el bon nom de Vic’. La ciutat ‘treballa des de fa molts anys per a la integració i la convivència’ i ‘és un exemple de com es fan les coses ben fetes en aquest sentit’.
Cecila Malmström, comissària d’Interior, va respondre ahir en nom de la Comissió Europea sobre el tema dels immigrants en situació irregular que resideixen a l’estat espanyol a pregunta de l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa. Malmström afirma que ‘els estats membres estan obligats a expedir una decisió de retorn contra qualsevol ciutadà d’un tercer país que es trobi en situació irregular en el seu territori’ o bé ‘concedir un permís de residència autònom o autorització que els hi doni dret a la seva estada per raons humanitàries o de qualsevol altre tipus’. A partir d’aquesta argumentació, l’alcalde de Vic ha manifestat la seva satisfacció perquè això demostra ‘que a Vic sempre hem fet les coses ben fetes’ tot i la gran campanya mediàtica que es va desencadenar arran de l’ordre interna que va introduir l’Ajuntament de Vic a principis d’any en els criteris d’empadronament i que tenia com a objectiu complir estricament amb la Llei Orgànica 2/2009 d’11 de desembre.
L’alcalde ha manifestat que la Comissió Europea recorda que els estats han d’incorporar la Directiva 2008/115/CE a les seves legislacions abans del 24 de desembre del 2010 però que l’estat espanyol ho va realitzar voluntàriament el passat mes de desembre. Aquesta directiva és la que indica les normes i els procediments en els estats membres respecte les persones que es troben en situació irregular.
El motiu d’aquesta directiva és per ‘evitar zones grises’ o sigui per ‘protegir la immigració’ i la dignitat de les persones, ha manifestat Vila d’Abadal. Segons la resposta de Malmström amb aquesta directiva es vol ‘evitar la explotació de les persones en situació irregular i millorar la seguretat jurídica de totes les parts implicades’, una argumentació que havia fet servir l’Ajuntament de Vic des d’un primer moment en l’aplicació dels nous criteris d’empadronament.
L’alcalde de Vic ha agraït i reconegut la tasca del secretari de l’Ajuntament de Vic, Jaume Parareda, i de l’advocat Miquel Roca Junyent per l’encert del seus informes jurídics en tot el tema de l’empadronament i que ‘Europa ha demostrat que tenien la raó’. També ha demanat als mitjans de comunicació que van tractar injustament la ciutat i especialment el seu alcalde durant els dies que el debat sobre el padró estava a primera pàgina ‘que rectifiquin la seva postura que tant de mal ens va fer, amb insults i falses acusacions’.
Tant el regidor Josep Burgaya com Joan López Carol han defensat el compliment de la Llei. López també ha manifestat que la voluntat del consistori ‘és empadronar qualsevol persona que visqui a Vic’.
------------------
L'Estat remarca que la CE no entra en el padró i recorda a Vic que ha de complir amb la normativa
ACN // 09.04.2010 17.45 h
------------------
L'Estat remarca que la CE no entra en el padró i recorda a Vic que ha de complir amb la normativa
ACN // 09.04.2010 17.45 h
Barcelona (ACN).- El govern espanyol ha recordat que els ajuntaments tenen l'obligació d'empadronar a immigrants en base al que estableix la Llei de Règim Local. Aquest divendres, la Comissió Europea ha recomanat a l'estat espanyol que regularitzi els immigrants en situació irregular o els expulsi, en resposta a una pregunta parlamentària de CiU, sobre la legalitat de la intenció de l'Ajuntament de Vic de no empadronar immigrants 'sense papers'. Fonts del Ministeri de Treball i Immigració han assegurat a l'ACN que la Comissió no entra a parlar del padró i que els ajuntaments no poden saber, en base a la documentació que han de demanar per empadronar, si un immigrant està o no en situació irregular.
La comissària de l'Interior, Cecilia Malmström, ha recordat en la carta enviada l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que 'tots els estats membres estan obligats a retornar un ciutadà que es trobi en situació irregular al seu territori'. CiU interpreta que això representa un suport europeu al posicionament de l'Ajuntament de Vic de no voler empadronar immigrants sense documentació.
Fonts del ministeri han assegurat que la comissària no ha parlat en cap moment del padró. A més, han recordat que, si les forces de l'Estat tenen coneixement de l'existència d'un immigrant irregular, té l'obligació d'expulsar-lo. Però també que els ajuntaments han d'empadronar en base al que estableix la Llei de Bases de Règim Local i amb la documentació que aquesta estableix.
Segons les mateixes fonts, aquesta documentació no inclou cap certificat de residència, de manera que un ajuntament no pot saber si l'immigrant que es vol empadronar al municipi està o no en situació regular. Per això, mantenen la seva posició que l'Ajuntament de Vic té l'obligació d'empadronar i que no pot exigir més documentació que la que estableix la llei.
El ministeri creu que la carta no té base legal ni jurídica i que si la UE considera que hi ha alguna irregularitat en la legislació espanyola d'immigració o d'empadronament, té els canals necessaris per fer-ho arribar i demanar un canvi de legislació. Un fet que, remarquen, no ha succeït.
Cal recordar que a finals d'any entrarà en vigor una normativa europea segons la qual la Comissió podrà prendre mesures formals si l'estat espanyol no expulsa o regularitza els immigrants il·legals.
