No hem de confondre els partidaris del “No al referèndum” amb els que defensen el “No, en un referèndum”. Per suposat, els que no volen que fem un referèndum és perquè també són partidaris del No a la independència. Però no oblidem que també hi ha molta gent que vol votar i que aquest vot sigui pel "No". Els arguments del “No, en un referèndum” no només són legítims sinó imprescindibles perquè hi hagi un resultat en la votació que reflecteixi la voluntat real dels catalans. Els del “No” han de fer campanya a favor dels seus postulats i han de tenir veu. La seva participació en la campanya i en la votació de l’1 d’octubre és necessària perquè el referèndum acabi tenint la màxim legitimitat internacional.

En canvi, els que defensen el “No al referèndum” només tenen un argument: la seva convicció que Espanya és un ens polític indisoluble. És només una convicció, no un fet. La història és prou tossuda com per demostrar que ni Espanya, ni cap altre Estat del món, ha tingut sempre els mateixos marcs territorials. El problema és que davant l’absència d’arguments es recorre a l’amenaça i a la por per defensar que els catalans no tenim dret a exercir l’autodeterminació.

Des del cantó partidari al referèndum s’està intentant desmuntar totes aquestes amenaces. No és fàcil, perquè els altres criden més i tenen la majoria dels mitjans al seu favor. ¿Però quina actitud hem de prendre els ciutadans que ens sentim amenaçats? ¿Com podem combatre la por? Buscant algú que em pogués ajudar en aquesta lluita he trobat una persona que s’hi hagut d’enfrontar moltes vegades i sempre ha estat capaç de sobreposar-s’hi.

Algú que diu coses com aquestes: “Jo soc un cagat, i això és molt important! Soc optimista i pragmàtic, però també intento tenir por a les coses que sé que em poden fer mal. A la muntanya tens por que una cornisa es trenqui, de tenir congelacions, de morir... La por ens manté vius.” Ja us deveu imaginar que es tracta de Kilian Jornet. Aquests dies en Kilian ha passat per diferents mitjans i aquestes paraules són d’una entrevista al diari ARA. Com diu ell, doncs, moltes vegades és gràcies a la por que ens mantenim vius. És normal que la incertesa d’aquest procés inèdit ens faci tenir por, però precsiament aquesta por ens ha d’ajudar a continuar lluitant.

Jornet també diu: “Mires les teves pors, qui ets tu mateix, què t’agrada, què et fa viure. I per saber-ho has de buscar què et fa por i què et fa vibrar. En situacions més límits t’adones de quines són les coses que aprecies a la vida, i els vols dedicar més temps i més energia. Amb això no dic que la gent hagi de buscar una situació límit expressament, sinó anar fent activitats diferents i descobrir coses de tu mateix.” Unes paraules que també les podem aprofitar en el context polític. És en moments com aquests que t’adones del perquè i com hem arribat fins aquí. I sí, som aquí perquè apreciem la llibertat del nostre país, dels nostres fills, dels nostres pares, en definitiva, d’allò que ens importa.