ARA A PORTADA
25 d’abril de 2012
35 anys ja, quan de temps...gairebé mitja vida. 35 anys obrint casa vostra a tanta i tanta gent, que la casa ja no és vostra, sinó que és de tots els que ens l’estimem i també la sentim nostra. 35 anys vivint moments inoblidables, fantàstics, però també vessant alguna llàgrima per tristeses inevitables, per aquells que ja no hi són o potser no hi volen ser. Celebrar Sant Jordi a Manlleu és també celebrar l’aniversari del pub que heu fet créixer i que heu convertit en un emblema de la nostra ciutat. 35 anys teixint amistats i destil·lant somriures de benvinguda i confort. I també, no ens n’oblidem, 35 anys fent país i reivindicant llibertats.
Les generacions venen i se’n van, però sempre hi haurà un dia que tornen, encara que només sigui per obsequiar a la memòria de grans records i d’entranyables nostàlgies. I si no tornen, de ben segur que evocaran les nits passades al Xauxa en infinites converses i trobades.
Xauxa deixa petja, una empremta màgica que no s’oblida. I sou vosaltres, tu Mari i tu Ramon, l’essència d’aquest pòsit, el component indiscutible d’aquestes memòries. La gent us estima i no us oblida i això és una gran conquesta; el millor llegat que podeu deixar i el millor premi que us emportareu. Vosaltres no marxareu ni tornareu, vosaltres hi sereu sempre, perquè Xauxa sou vosaltres.
En Lluís Llach cantava:
Potser sí que exageren,
Tant se val! És així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
Malalt d’amor pel meu país
Xauxa és també un país petit molt nostre i que ens estimem. Tant se val! És així com ens agrada. I no en sabríem dir res més. Per molts anys Mari i Ramon. Seguiu omplint nits d’amistat i de rencontres. I seguiu fent ciutat i fent país. Molt bon Sant Jordi!
Les generacions venen i se’n van, però sempre hi haurà un dia que tornen, encara que només sigui per obsequiar a la memòria de grans records i d’entranyables nostàlgies. I si no tornen, de ben segur que evocaran les nits passades al Xauxa en infinites converses i trobades.
Xauxa deixa petja, una empremta màgica que no s’oblida. I sou vosaltres, tu Mari i tu Ramon, l’essència d’aquest pòsit, el component indiscutible d’aquestes memòries. La gent us estima i no us oblida i això és una gran conquesta; el millor llegat que podeu deixar i el millor premi que us emportareu. Vosaltres no marxareu ni tornareu, vosaltres hi sereu sempre, perquè Xauxa sou vosaltres.
En Lluís Llach cantava:
Potser sí que exageren,
Tant se val! És així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
Malalt d’amor pel meu país
Xauxa és també un país petit molt nostre i que ens estimem. Tant se val! És així com ens agrada. I no en sabríem dir res més. Per molts anys Mari i Ramon. Seguiu omplint nits d’amistat i de rencontres. I seguiu fent ciutat i fent país. Molt bon Sant Jordi!
Et pot interessar
- Els consorcis de les universitats europees: una aposta en el camí per millorar la cohesió continental Josep-Eladi Baños
- El temps al Collsacabra Blanca Busquets
- L'Alzheimer del Mestre Enric Casulleras
- Aprofitem l'oportunitat per eliminar l'amiant d'Osona i el Moianès David Mercader Carrera
- Infermeres heroïnes Blanca Busquets
- Intel·ligència artificial a la docència universitària: panacea o maledicció? Josep-Eladi Baños