Benvolgut Jordi Sànchez, benvolgut Jordi Cuixart. No sé si des del calabós vareu poder veure com el Parlament proclamava la República. No crec que tingueu televisió a les cel·les, i m'imagino que si havíeu d'anar a la sala de televisió comunitària, la parròquia devia preferir un canal on fessin algun programa truculent o alguna pel·lícula de lladres i serenos. És evident que la convivència entre presos polítics i presos comuns no ha de ser fàcil ni còmode. No sé si teniu accés a ordinador, mòbil i xarxes socials. Us espien els moviments?

La proclamació va ser una festa, tot i la rebequeria dels diputats "socialistes", "ciutadans" i "populars" que van intentar carregar-se la solemnitat del moment i convertir el Ple del Parlament en un pati d'escola. Els poso entre cometes perquè són uns "socialistes" que han deixat de lluitar per les causes justes, uns "ciutadans" que reclamen l'empresonament dels que no pensen com ells, i un partit que és el menys "popular" dels que pul·lulen pel país. Tanmateix, va ser un moment emocionant, que feia molts anys que anhelàvem, i que moltes generacions abans que la nostra havien somiat.

Però era una festa que tenia un regust agredolç. Tots som conscients que ara haurem d'aguantar el xàfec d'un govern espanyol ofès i venjatiu, que voldrà ofegar la República amb maniobres financeres, judicials, fiscals i policíaques pròpies d'un estat fidel a la consigna del dret de conquesta que ha practicat des de sempre -amb resultats històrics lamentables, per cert. De moment, cap general no ha bombardejat Barcelona. Suposo que no per falta de ganes. I hem pogut comprovar que la majoria silenciosa era, en realitat, una minoria baladrera.

Ens esperen temps difícils. Vosaltres ja els esteu vivint des de fa més de dues setmanes. Com m'hauria agradat poder brindar amb vosaltres! Però faran el que puguin per augmentar la llista de represaliats amb penes de presó. Fa dues setmanes que sou a Soto del Real. Vosaltres, que estimeu la llibertat com el que més; vosaltres, que sou exemple de mobilització exemplar i civisme pacifista; vosaltres, amants de la paraula i la raó, i que heu volgut ser conseqüents amb les aspiracions que milions de catalans compartim, ara esteu tancats entre barrots, privats de llibertat, lluny dels vostres.

Sabíeu al que us exposàveu. Totes les causes que han hagut de lluitar contra legalitats imposades per dinasties heretades, militars sublevats o majories corruptes han tingut herois que s'han hagut de sacrificar personalment. Així va passar amb les sufragistes britàniques, amb Mahatma Gandhi, amb Nelson Mandela o amb Lech Walesa, entre molts d'altres. I sabent-ho, vau tenir l'enorme valentia de seguir endavant. No sé quan trigareu a sortir en llibertat i tornar a ser entre nosaltres. No és fàcil esperar indulgència d'un govern espanyol despietat, corrupte, venjatiu i que se sent tremendament humiliat. Fins i tot costa sentir la veu d'intel·lectuals espanyols reclamant amnistia per vosaltres!

El regne d'Espanya ha caigut molt baix, tornant a fer presos polítics després de quaranta anys. Tingueu molt ànim en aquests temps tan difícils, i sapigueu que el nostre reconeixement serà permanent. Sempre sereu els nostres presidents.