ARA A PORTADA
-
Cedeix una sitja de la farinera de Casa Tarradellas i provoca l'esfondrament de part de la façana de la nau Redacció
-
-
Incendi en un pis de Torelló: tres persones traslladades a l'Hospital de Vic per inhalació de fum Redacció
-
-
Prats de Lluçanès recupera el Cafè Teatre Orient després de més de 20 anys tancat al públic Irene Giménez Vinyet

- Blanca Busquets
- Escriptora
Arran de l'eixida inèdita per falta d'aigua del pont romànic de sant Romà de Sau, he fet una recerca per internet i m'he quedat absolutament sorpresa perquè es tracta d'un fantàstic i original vestigi històric del segle XIV. Està format per cinc arcs i quatre pilastres. Això m'ha fet pensar que potser a l'hora d'inundar un poble amb una joia com aquesta per fer-hi un embassament, algú va dubtar entre assegurar l'aigua per abastir la població i resguardar el patrimoni històric que hi ha sota les aigües... o potser no, ja que era a plena dictadura franquista.
Sé de bona tinta que a molts llocs de Catalunya, i explícitament a ciutats com Barcelona o Tarragona, cada vegada que es fa un túnel perquè hi passi el tren o el metro, s'ha d'intentar mantenir el cap fred per tot el que es descobreix pel camí, perquè les velles i belles Bàrcino i Tarraco romanes, continuen existint allà a sota i hi ha un moment que s'ha de triar entre facilitar la comunicació o l'amor a l'art i a la història. I no només això, no oblidem què va passar amb l'antic mercat del Born de Barcelona, que havia de ser de tot menys el jaciment històric de primer nivell que és ara mateix. I no continuo amb més exemples, no acabaríem mai.
El cas del pont romànic de Sau, però, ha estat a l'inrevés: hi era, existia, i se'l va inundar. Però la veritat sempre aflora, diuen, i ara sembla que ens vulgui dir que no la vam tenir en compte i que la vam tapar amb un camuflatge líquid que ha acabat fent fallida.
No sé si algú es va plantejar en algun moment el fet de traslladar aquesta meravella de pont romànic a algun altre lloc. I no sé si s'ho ha plantejat algú ara, aprofitant aquesta sequera tan bèstia (lleugerament revertida aquests dies enrere). No es tracta del trasllat del temple egipci d'Abu Simbel (que, per cert, es va canviar de lloc per la mateixa raó, amb la construcció de la presa d'Asswan): això hauria de ser molt més assequible i senzill, i més amb els mètodes i eines del segle XXI. És només una idea perquè, si mai tornem a tenir l'aigua que ens cal, no ens faci mal l'ànima. Potser la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat en té alguna idea.
Sé de bona tinta que a molts llocs de Catalunya, i explícitament a ciutats com Barcelona o Tarragona, cada vegada que es fa un túnel perquè hi passi el tren o el metro, s'ha d'intentar mantenir el cap fred per tot el que es descobreix pel camí, perquè les velles i belles Bàrcino i Tarraco romanes, continuen existint allà a sota i hi ha un moment que s'ha de triar entre facilitar la comunicació o l'amor a l'art i a la història. I no només això, no oblidem què va passar amb l'antic mercat del Born de Barcelona, que havia de ser de tot menys el jaciment històric de primer nivell que és ara mateix. I no continuo amb més exemples, no acabaríem mai.
El cas del pont romànic de Sau, però, ha estat a l'inrevés: hi era, existia, i se'l va inundar. Però la veritat sempre aflora, diuen, i ara sembla que ens vulgui dir que no la vam tenir en compte i que la vam tapar amb un camuflatge líquid que ha acabat fent fallida.
No sé si algú es va plantejar en algun moment el fet de traslladar aquesta meravella de pont romànic a algun altre lloc. I no sé si s'ho ha plantejat algú ara, aprofitant aquesta sequera tan bèstia (lleugerament revertida aquests dies enrere). No es tracta del trasllat del temple egipci d'Abu Simbel (que, per cert, es va canviar de lloc per la mateixa raó, amb la construcció de la presa d'Asswan): això hauria de ser molt més assequible i senzill, i més amb els mètodes i eines del segle XXI. És només una idea perquè, si mai tornem a tenir l'aigua que ens cal, no ens faci mal l'ànima. Potser la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat en té alguna idea.
Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.