Fa dos anys, l'ajuntament de Vic va tenir la decència de retirar de la Galeria de Vigatans il·lustres el retrat del Virrei Avilés (Vic 1735-Valparaíso, 1810), antic repressor dels pobles indígenes de Xile i Perú. Coincidint amb aquest esdeveniment, vaig conèixer Àngel Ferrer i Casals, un savi discret que em va explicar la trajectòria d'Antoni de Montserrat, el jesuïta vigatà –viatger i cartògraf- que el segle XVI (prop de dos-cents anys abans del naixement d'Avilés) va dibuixar el primer mapa de la regió de l'Himàlaia. Un candidat plenament qualificat per substituir la figura del polèmic virrei.

Àngel Ferrer (Vic, 1932), resident a Sant Julià de Vilatorta, és membre del Patronat d'Estudis Osonencs. Doctorat en filosofia, també va estudiar periodisme a Madrid i orientalisme a Roma. L'any 1960 va arribar al Japó , on es va graduar en Llengua y Cultura japonesa i durant 30 anys va fer de professor a la universitat de Kyoto. Intèrpret i traductor, conrea la poesia (haikús); ha publicat nombrosos treballs sobre literatura, ha escrit articles periodístics i ha fet col·laboracions radiofòniques. És membre del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i consultor de diverses societats relacionades amb el Japó.

Àngel Ferrer em va explicar la trajectòria d'Antoni de Montserrat, un personatge de qui jo no havia sentit parlar mai. Aleshores em va estranyar que, atesa la rellevància d'Antoni de Montserrat, a la meva ciutat també fos un perfecte desconegut. Aquest vigatà il·lustre –espero- després d'estudiar a Barcelona i conèixer Ignasi de Loiola, va ingressar a la Companyia de Jesús i es va traslladar a Portugal, on va ser ordenat sacerdot; l'any 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on va iniciar un viatge per l'Àsia Central i la península Aràbiga; enviat a la cort del rei Mogol Akbar, durant un any es va dedicar als debats i diàlegs religiosos amb representants de l'islam i l'hinduisme.
  Aprofitant l'estada, es va instruir en la llengua persa i es va convertir en tutor del fill del rei. Posteriorment va escriure la crònica dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals només es conserva l'anomenat Mongolicae Legationis Commentarius, on fa una crònica de la seva permanència a la cort del gran mogol, les seves experiències, i de la cultura dels pobles que va observar en el seu periple fins a l'Afganistan, passant pels actuals estats indis de Caixmir, Himachal Pradesh, Jammu, la regió del Panjab, el Pakistan o les serralades de l'Himàlaia i l'Hindu Kush. Aquest text es complementa amb un mapa de l'Himàlaia i les regions properes. El 1589, quan emprenia un nou viatge cap a Etiòpia, va caure pres al Iemen i no va ser alliberat fins set anys més tard. No va poder recuperar-se dels estralls del captiveri, i va morir l'any 1600 a l'illa de Salsete, a prop de Bombai.

Si algú està interessat en la biografia i l'obra d'aquest eminent personatge, pot consultar l'imprescindible llibre de 330 pàgines Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuïta català del segle XVI a l'Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia, d'Antoni de Montserrat, publicat el 2006 per Pagès Editors, en una acurada edició de Josep Lluís Alay, que també en va fer la traducció. Tal com va suggerir fa dos anys Àngel Ferrer, el Patronat d'Estudis Osonencs podria fer una proposta documentada a l'Ajuntament de Vic per col·locar el retrat d'Antoni de Montserrat a la Galeria de Vigatans Il·lustres.

No voldria deixar aquesta columna sense fer algun apunt sobre Àngel Ferrer i Casals, un vigatà que a banda dels seus estudis de filosofia, periodisme i orientalisme, i de la seva condició de poeta i professor al Japó i a Brasil, durant anys també ha estat intèrpret i traductor de les empreses Toyota, Seiko, Mitsubishi, Hitachi Zosen, Ono Yakuhin, Panasonic i altres, a més de relacions públiques del "Lions Club" de Minase. En el transcurs de la seva dilatada trajectòria, ha publicat diversos llibres i ha fet nombroses conferències a les universitats d'Osaka, Jôchi (Sophia), Kobe, Kumamoto, Otaru i Kyoto Gaidai al Japó; a l'Autònoma de Barcelona, a la Universitat Oberta de Barcelona, i a les de Valladolid, Huelva, Zaragoza, Alacant, la Pontifícia de Tarragona i L'Havana. I una curiositat rellevant: el 1994, Ferrer va adquirir, transcriure i informatitzar el Diari del Mestre Pau Casals, amb la inclusió de 17 cartes de Susan Metcalfe, la soprano amb qui es va casar el gran músic el 1914.

La ciutat de Vic té un deute amb Antoni de Montserrat; però també amb Àngel Ferrer. Esperem que ni l'un ni l'altre caiguin en l'oblit.