El 1979, Osona va viure l’esclat d’una importantíssima revolta popular, potser l'última, contra les prospeccions d’urani que la multinacional nord-americana Chevron Oil Corporation efectuava a la comarca, amb la finalitat d’obrir mines a cel obert (sobretot a la zona dels cingles de Tavertet) i explotar aquest mineral radioactiu, amb el vistiplau de la Junta de Energía Nuclear. De la nit al dia van sortir com bolets comitès antiurani a la majoria de pobles de la comarca, que es van coordinar en l’anomenat Comitè Antiurani d’Osona, un organisme popular que va funcionar en base als principis assemblearis. El moviment va tenir el suport de moltes entitats i ajuntaments, que es van adonar del perill real que comportava aquella bestiesa. Veient que les protestes s’anaven ampliant, la companyia Chevron va paralitzar les prospeccions d’urani i va decidir anar a buscar aquest mineral radioactiu a Extremadura. La revolta popular havia triomfat i en Serrallonga podia dormir tranquil.
Deu anys després es va crear el Grup de Defensa del Ter, una entitat ecologista que avui compta amb uns 700 socis a la Plana de Vic, el Collsacabra, el Baix Ter, el Lluçanès i el Ripollès. En un principi, aquest grup es va destacar per la seva lluita aferrissada contra la contaminació fluvial, simbolitzada en l’oposició a les males arts empresarials de Pepito Puigneró, el millor representant d’un impresentable model d’entendre el progrés, amb uns costos socials i ecològics estratosfèrics. Aquells dies, però, la gent suposadament assenyada titllava sistemàticament els militants del GDT de radicals, baladrers i torracollons.
Amb el pas del temps, l’entitat va eixamplar l’àmbit de les seves denúncies, incloent-hi la lluita contra l’excés de purins, la proliferació irracional de granges porcines i el creixement desordenat del territori. I com era d’esperar, els detractors del GDT van repetir, com els lloros, que aquesta colla d’arreplegats eren uns radicals, uns baladrers i uns torracollons.
Avui, el GDT, al costat d’altres entitats (gairebé sempre formades per joves), fan una feina impagable de defensa de la natura i el territori. Una tasca que, malauradament no fan els polítics, que tanquen els ulls i només semblen estar preocupats per adular els rics, a més de conservar les butaques i els sous (amb algunes honroses excepcions).
Fa pocs dies, el GDT va denunciar a Gurb la proliferació de polígons industrials a la comarca d'Osona i va exigir la requalificació com a sòl rústic de totes aquelles finques que no s'han d’urbanitzar a curt termini. L’entitat també va deixar clar que la crisi de veritat s'ha patit «durant els anys de febre constructiva i especuladora». I que s’han de buscar altres fórmules de desenvolupament econòmic que no passin per la creació de més sòl industrial. Segons els ecologistes, «cal apostar per una reestructuració del sector primari per dotar-lo de més qualitat i per potenciar el consum de proximitat».
Després de denunciar que cada dia que passa es perden terres agrícoles mil·lenàries per construir al seu lloc naus de «molt dubtosa rendibilitat o directament per especular», van oposar-se directament a la construcció de 5.000 habitatges a Osona, «una proposta greument irresponsable que en lloc de resoldre el problema n’agreujarà les conseqüències. La prioritat hauria de ser facilitar la utilització de tot el què s’ha construït i que en gran part es troba en desús abans de subvencionar més i més construcció».
Un altre col·lectiu sovint vilipendiat a casa nostra pels poders fàctics és l’Assemblea Jove de Vic, els membres de la qual també són acusats de radicals, baladrers, torracollons i borratxos, arran de la proposta lúdica del Birranostrum. Tanmateix, aquests joves, que de babaus no en tenen un pèl, no es limiten a beure cervesa per la Festa Major. Tenen un local, La Torratxa, on fan una i mil activitats culturals. O organitzen gimcanes en col·laboració amb l’Associació de Disminuïts Físics d´Osona per evidenciar els problemes de mobilitat i barreres arquitectòniques. O fan xerrades sobre l'habitatge i els joves en el món rural, en col·laboració amb Unió de Pagesos. O fan exposicions com la titulada «Les arrels no neixen del ciment», per a denunciar l'especulació urbanística i constructora, a més de la «destrucció de l'entorn natural de la ciutat». Per a ells, la gent que té poder vol «una joventut acrítica i apàtica, obedient i anestesiada. No suporta que existeixin joves crítics, amb idees pròpies».
En un editorial de la revista Mori el Merma, que publica l'Assemblea Jove, van aparèixer mostres palpables del seu ideari ciutadà: «La ciutat és nostra, dels ciutadans i ciutadanes, no de les immobiliàries. No volem que ens toquin els protons ni els neutrons amb línies de molt alta tensió. No adorem el ciment, les grues ni les excavadores en detriment del paisatge o les ermites romàniques...».
Quan arriba Nadal, aquesta colla de perillosos galifaredeus, amb el suport del GDT, la Plataforma Solidària de Tona i Veterinaris Sense Fronteres, acostumen a organitzar actes a mig camí entre la denúncia i l’humor, com una cercavila protagonitzada per un grup autodenominat Consumidors Indignats d’Osona, que es van dirigir en comitiva festiva fins a la plaça Major, mentre entonaven nadales sarcàstiques ridiculitzant l'excessiva promoció del consum, el malbaratament d'energia i l’especulació urbanística. A la mateixa plaça, membres de la colla, guarnits amb vestimentes pageses i altres que parodiaven als professionals de la corrupció (amb maletins, gavardines, ulleres negres i logotips de multinacionals), van muntar una subhasta simbòlica del territori davant l'Ajuntament, al costat d'un mapa de la comarca on figurava la llegenda «Osona en venda». La concentració va finalitzar amb una simbòlica encolada (una plantada de cols) a la sorra de la plaça, «l'únic terreny sense ciment que queda per urbanitzar» (en paraules dels consumats consumidors consumits).
Sense gent com aquesta seria difícil respirar. Beneïts torracollons!
Deu anys després es va crear el Grup de Defensa del Ter, una entitat ecologista que avui compta amb uns 700 socis a la Plana de Vic, el Collsacabra, el Baix Ter, el Lluçanès i el Ripollès. En un principi, aquest grup es va destacar per la seva lluita aferrissada contra la contaminació fluvial, simbolitzada en l’oposició a les males arts empresarials de Pepito Puigneró, el millor representant d’un impresentable model d’entendre el progrés, amb uns costos socials i ecològics estratosfèrics. Aquells dies, però, la gent suposadament assenyada titllava sistemàticament els militants del GDT de radicals, baladrers i torracollons.
Amb el pas del temps, l’entitat va eixamplar l’àmbit de les seves denúncies, incloent-hi la lluita contra l’excés de purins, la proliferació irracional de granges porcines i el creixement desordenat del territori. I com era d’esperar, els detractors del GDT van repetir, com els lloros, que aquesta colla d’arreplegats eren uns radicals, uns baladrers i uns torracollons.
Avui, el GDT, al costat d’altres entitats (gairebé sempre formades per joves), fan una feina impagable de defensa de la natura i el territori. Una tasca que, malauradament no fan els polítics, que tanquen els ulls i només semblen estar preocupats per adular els rics, a més de conservar les butaques i els sous (amb algunes honroses excepcions).
Fa pocs dies, el GDT va denunciar a Gurb la proliferació de polígons industrials a la comarca d'Osona i va exigir la requalificació com a sòl rústic de totes aquelles finques que no s'han d’urbanitzar a curt termini. L’entitat també va deixar clar que la crisi de veritat s'ha patit «durant els anys de febre constructiva i especuladora». I que s’han de buscar altres fórmules de desenvolupament econòmic que no passin per la creació de més sòl industrial. Segons els ecologistes, «cal apostar per una reestructuració del sector primari per dotar-lo de més qualitat i per potenciar el consum de proximitat».
Després de denunciar que cada dia que passa es perden terres agrícoles mil·lenàries per construir al seu lloc naus de «molt dubtosa rendibilitat o directament per especular», van oposar-se directament a la construcció de 5.000 habitatges a Osona, «una proposta greument irresponsable que en lloc de resoldre el problema n’agreujarà les conseqüències. La prioritat hauria de ser facilitar la utilització de tot el què s’ha construït i que en gran part es troba en desús abans de subvencionar més i més construcció».
Un altre col·lectiu sovint vilipendiat a casa nostra pels poders fàctics és l’Assemblea Jove de Vic, els membres de la qual també són acusats de radicals, baladrers, torracollons i borratxos, arran de la proposta lúdica del Birranostrum. Tanmateix, aquests joves, que de babaus no en tenen un pèl, no es limiten a beure cervesa per la Festa Major. Tenen un local, La Torratxa, on fan una i mil activitats culturals. O organitzen gimcanes en col·laboració amb l’Associació de Disminuïts Físics d´Osona per evidenciar els problemes de mobilitat i barreres arquitectòniques. O fan xerrades sobre l'habitatge i els joves en el món rural, en col·laboració amb Unió de Pagesos. O fan exposicions com la titulada «Les arrels no neixen del ciment», per a denunciar l'especulació urbanística i constructora, a més de la «destrucció de l'entorn natural de la ciutat». Per a ells, la gent que té poder vol «una joventut acrítica i apàtica, obedient i anestesiada. No suporta que existeixin joves crítics, amb idees pròpies».
En un editorial de la revista Mori el Merma, que publica l'Assemblea Jove, van aparèixer mostres palpables del seu ideari ciutadà: «La ciutat és nostra, dels ciutadans i ciutadanes, no de les immobiliàries. No volem que ens toquin els protons ni els neutrons amb línies de molt alta tensió. No adorem el ciment, les grues ni les excavadores en detriment del paisatge o les ermites romàniques...».
Quan arriba Nadal, aquesta colla de perillosos galifaredeus, amb el suport del GDT, la Plataforma Solidària de Tona i Veterinaris Sense Fronteres, acostumen a organitzar actes a mig camí entre la denúncia i l’humor, com una cercavila protagonitzada per un grup autodenominat Consumidors Indignats d’Osona, que es van dirigir en comitiva festiva fins a la plaça Major, mentre entonaven nadales sarcàstiques ridiculitzant l'excessiva promoció del consum, el malbaratament d'energia i l’especulació urbanística. A la mateixa plaça, membres de la colla, guarnits amb vestimentes pageses i altres que parodiaven als professionals de la corrupció (amb maletins, gavardines, ulleres negres i logotips de multinacionals), van muntar una subhasta simbòlica del territori davant l'Ajuntament, al costat d'un mapa de la comarca on figurava la llegenda «Osona en venda». La concentració va finalitzar amb una simbòlica encolada (una plantada de cols) a la sorra de la plaça, «l'únic terreny sense ciment que queda per urbanitzar» (en paraules dels consumats consumidors consumits).
Sense gent com aquesta seria difícil respirar. Beneïts torracollons!