La recerca és una manera de posar la intel·ligència en acció. El Diccionari de la llengua catalana la defineix com l’acció de cercar, amb tota cura o atenció, per trobar o descobrir alguna cosa. La recerca, doncs, es pot aplicar a molts àmbits, sempre que es combinin interès i cura amb l’objectiu de descobrir quelcom. En ciència, concretament, la recerca equival a cercar la coneixença exacta d’un cert ordre de coses (des d’un punt de vista físic, químic, biològic, ecològic), a perseguir la millor aproximació possible a la realitat...

De jovenet, vaig rebre un premi CIRIT per un estudi sobre els líquens i la seva relació amb la contaminació atmosfèrica a l’entorn dels, llavors, tan contaminats rius de Vic. Quin plaer i quina il·lusió ens va fer, amb la meva companya, rebre aquell diploma al Palau de la Generalitat! Ara, per a mi, la recerca encara és una excusa per mantenir un contacte directe amb el medi (acabant sovint, literalment, amb l’aigua al coll) i un desig persistent de trobar-hi coses úniques, noves, sorprenents. El súmmum és quan una descoberta genera allò que Jorge Wagensberg en diu goig intel·lectual.

He treballat sobretot en recerca aplicada, en temes de determinació de la qualitat dels rius fent servir la fauna i la flora com a indicadores, com restaurar-los i què cal fer perquè els peixos puguin superar exitosament les rescloses. Ara que tot ha esdevingut tan virtual, també defenso l’observació directa de la natura, el naturalisme. No és exactament una disciplina científica però sempre comporta un rerefons de recerca –més simple o més complexa- i permet fonamentar la conservació d’espècies i ambients naturals, que són alhora recursos culturals, turístics i econòmics, sovint únics i irrepetibles.

Dissortadament, el moment socioeconòmic no està prou per aquests temes. L’Ítaca que suposa el goig intel·lectual de qualsevol descobriment estimula molt però també porta associat un esforç considerable, habitualment sense gaires contraprestacions econòmiques. Quantes nits es passen els/les investigadors/es dormint poc i també, com han posat de moda alguns esportistes d’elit, llevant-se ben d’hora, ben d’hora!

Com en altres esferes, en el món de la recerca la perseverança, l’estratègia i el sentit comú han de servir per superar aquests moments complexes. Recerca casa sempre amb desenvolupament i innovació (R+D+I), i per això podem dir sense objeccions: Catalunya farà recerca o no serà. Estem en una bona posició, però falta invertir-hi molts més esforços. Ara que ens calen canvis socials i polítics profunds, ben segur que l’encertarem una mica més si  generem més i millor coneixement científic.