Una de les polèmiques d’aquest període de pandèmia ha sigut si Catalunya hauria pogut afrontar millor la crisi del Covid-19 si haguéssim sigut un Estat. La resposta és claríssima: ningú ho sap. Potser sí, o potser no. Aquells qui argumentin una cosa o l’altra tenen tants motius a favor com en contra de la seva opinió. 

Però un dels principals arguments que utilitzen alguns per defensar el “no”, que Catalunya no ho hauria fet millor, és que ha quedat demostrat que quan ha acabat l’estat d’alarma la Generalitat no ha estat capaç de millorar-ne la gestió. Fins i tot que ho ha fet pitjor. Doncs bé, el que voldria és posar en dubte que aquest sigui un argument vàlid. Miraré de justificar-ho amb cinc motius.

Primer: Catalunya no és un Estat. No podem posar en la mateixa balança la gestió d’un Estat, amb les seves plenes competències, i un govern autònom amb aquestes competències limitades. I no només limitades, sinó restringides i controlades pel mateix Estat.

Segon: tenim un govern en fallida. L’actual Govern de la Generalitat ha mostrat, demostrat i dit públicament que està en temps de descompte. No ens pot servir de referència una Generalitat com l’actual. Desgraciadament, però, ens hauríem de remuntar a uns quants anys enrere per trobar una Generalitat que no es trobés en una situació d’interinatge. 

Tercer: una sanitat destrossada. L’actual sistema sanitari de Catalunya ha patit un dels desballestaments públics més greus de l’estat del benestar. I bona part d’aquesta destrossa ve, precisament, del fet que no siguem un Estat. O, dit d’una altra manera, perquè el nostre Estat actual ens l’ha desmantellat tant com ha pogut. No podem culpar només a la pròpia Generalitat de les retallades que hem patit l’última dècada amb un greu dèficit fiscal acumulat.

Quart: depèn del model d’estat. Bona part dels països que han fet front amb èxit el coronavirus ho han fet pel model d’estat que tenen. Encara no sabem quin model d’estat tindrem, ni quant temps ens caldrà per aconseguir-lo, però si el model és l’espanyol segur que que no ho hauríem fet millor. En tot cas, ho hauríem fet igual de malament. Una part important dels independentistes volen que Catalunya sigui un Estat precisament perquè no es volen assemblar al model espanyol.

Cinquè: depèn de qui ens governi. Un dels factors que s’ha vist clau a l’hora de gestionar millor aquesta crisi ha estat qui hi havia al capdavant dels governs. I no parlem només del signe ideològic dels partits, sinó sobretot del perfil dels seus governants. Per exemple, sembla demostrat que en molts dels països on les coses s’han fet millor al capdavant dels governs hi havia una dona.

Tots aquests motius, en definitiva, es resumeixen o condensen en el primer. No podrem saber mai si Catalunya ho hauria fet millor perquè no podem saber quina mena d’estat hauria sigut Catalunya. A més, no és el mateix ser un Estat acabat de néixer que un estat consolidat després d’haver pogut desplegar totes les seves estructures i competències.

Així doncs, si volem saber si Catalunya hauria gestionat millor que Espanya aquesta pandèmia només ens queda una opció: siguem un estat i comprovem-ho. Per tant, demano a tots els negacionistes, que segurament alhora són els mateixos que no volen que votem en un referèndum, que lluitin per fer realitat que Catalunya sigui un Estat. I així a la propera pandèmia si ho fem igual o pitjor que ho ha fet Espanya podran retreure amb orgull i satisfacció que el nou estat català ha fracassat.

Per cert, aquesta polèmica em recorda les paraules de Sandro Rosell quan va dir que ell és independentista i que votaria que "sí" en un referèndum, però que a continuació marxaria de Catalunya perquè no voldria viure en un país tan mal governat. Curiós, però, que en canvi vulgui continuar vivint en una Espanya que l’ha tancat injustament dos anys a la presó. A Sandro Rosell li dic el mateix: ajuda’ns a construir un nou estat millor que l’espanyol en lloc de criticar els actuals governants autonòmics.