Com és habitual, l'últim ple de l'Ajuntament Vic va tenir moments interessants per sucar-hi pa, molts d'altres d'avorrits i algun de més trist o lamentable. Després de seguir en directe per internet la sessió plenària, aquí deixo unes petites pinzellades dels seus protagonistes.

Actor 1: Josep Anglada. Té tan assumida la demagògia de "primer els de casa" que fins i tot va demanar a l'equip de govern que s'asseguri que entre els refugiats que han arribat a la capital d'Osona "no s'ha colat cap terrorista". Impresentable. ¿Que no sap, aquest home, que els refugiats precisament fugen de la violència i de la barbàrie?

Actriu 1: l'alcaldessa Anna Erra. Amb una actitud ferma però tallant, contestava de manera concisa les intervencions dels grups municipals. Va suggerir que li fessin preguntes en comptes de precs, oblidant que l'apartat del ple en què es produeixen aquests tipus d'interpel·lacions s'anomena "precs i preguntes", sense distinció. Penso que la feminització del poder no hauria de reproduir els mateixos tics d'altivesa masculina que patim a la política i a la societat. Ho dic per la manera de tallar algunes respostes o de fugir d'estudi, que trenca el seu to més amable en general.

Altres actors: els membres de la CUP. Va ser just i digne que els representants de Capgirem recordessin el conflicte de les càrnies i que reclamessin a l'Ajuntament que no miri cap a una altra banda en un problema laboral greu que afecta 138 famílies vigatanes amb treballadors a Esfosa. En canvi, vaig trobar estrany que la CUP i els partits d'esquerres no votessin una moció en contra del terrorisme. ¿Per què? ¿Per no coincidir amb l'Anglada?, ¿per ser una moció extemporània ? Amb bons arguments, en canvi, Josep Arimany va aconseguir que la moció condemnés tot el terrorisme i no només el jihadisme.

No m'entretindré gaire amb l'actuació de la resta de grups i punts de l'ordre del dia perquè, més enllà d'algunes espurnes, aquest tipus d'actes ―els plens a Vic i a tot arreu― són per definició pesats. Cal reconèixer que el govern municipal de Vic transmet solidesa però que, al mateix temps, l'oposició fiscalitza bé ―molt oportunes, per exemple, les preguntes sobre com es reparteixen les acreditacions del Mercat de la Música Viva de Vic―. I, més coses que donarien per escriure altres articles: el debat sobre les dedicacions dels regidors, la revocació dels títols honorífics a militars franquistes o la pregunta sobre les faroles de Gaudí.

El problema de la política local, en els temps que corren, és que els ajuntaments tenen recursos migrats i poca capacitat per fer coses. Crec que és positiva la proposta del regidor Arnau Martí (Vic per a Tots), aprovada per unanimitat, de crear la nova figura del Síndic Municipal de Greuges si ha de servir per millorar la ciutat. Sobretot, si acaba concretant-se i serveix per canalitzar les queixes ciutadanes de manera que tothom se senti escoltat. Que serveixi, en definitiva, per deixar la xerrameca de la trona de banda i per dialogar, de veritat, amb els veïns a peu pla.