Probablement no en sortirà cap notícia als mitjans, ni falta en fa, però el fet és real i recent. Un familiar surt, tard i sense mòbil, a buscar bolets a prop de Sant Julià. El cistell ple de pinenques, les ganes de collir-ne alguna més i un mal cop contra un tronc. Es desperta i és negra nit. Es mou cap als llums llunyans de l'Eix i cau rostos avall. Masegat. Sortida impossible. Crits de tenor en la fosca. La solitud més sola. Un lloc bonic per morir?

La baga, que no detallaré ni fart de vi per evitar represàlies dels parents (tot i que ara ja consta als mòbils d'uns quants Mossos i bombers), és la més inaccessible del municipi. Les alzines, roures, pins, arboços i moixeres de pastor amb prou feina s'aferren amb les puntes de les arrels al pendent rocallós. També hi ha claps pelats, d'un conglomerat tan bonic com inestable.

A taula hi falta algú per sopar. Trucades, sortides... Els joves de casa, motoritzats, troben el cotxe a prop del cingle. Lots, crits, corregudes. Cap resposta. Els més grans, més tard: més lots, més crits i una trucada al 012. De sobte, una veu llunyana en una direcció incerta: "ajuda!".

A mitjanit, una munió de llums de tots colors congregada en un coll inhòspit. Avui segur que no hi haurà cap rave: Mossos d'esquadra i bombers de Vic, Torelló i Manresa. L'ambulància del SEM de Manlleu s'espera a baix, al poble; l'infermer, en Pep, puja amb els bombers. Dos grups de recerca mixts: família, Mossos i bombers. Emissores ben coordinades, geolocalitzacions amb telèfons mòbils ben senzills. Experiència, estratègies meditades, consensuades, assaigs i errors... fins a l'encert final.

Cap camí, cap corriol per acostar-se a aquella veu greu i aplacada que, de tant en tant, sorgeix del fondal. L'helicòpter trigaria massa: li cal llum de dia i un tros de bosc net. Cal arribar-hi abans. Un grup carena i baixa avall més avall, tombant un sotabosc aprimat per la implacable papallona del boix. Rovellons trinxats, el cistell tombat i el gosset, en Bitxo, tremolant com mai, donen la benvinguda als pioners. L'avi jeu enmig del torrent, uns metres més avall del pedregar.

L'altre grup, amb un parell de xerracs mecànics, podalls, rampins, aixades i moltes ganes: en un temps rècord, obre un pas impossible. Tothom a baix: rialles, satisfacció infinita. Cap os trencat ni regirat. Glops de sèrum i preguntes amb respostes congruents. Una processó de falles, pagana, amb acudits inclosos, s'enfila pel nou corriol. A dos quarts de cinc de la matinada som a dalt: aplaudiment als bombers, Mossos i sanitaris. Promeses de dinars molt més que merescuts, que difícilment es compliran.

A l'Hospital Universitari de Vic li fan, millor, unes proves. Un altre tracte exquisit. A les 8 del matí, tot bé i cap a casa a reposar.

El boix grèvol ja dona un toc hivernal a la vall. La molsa hi continua estripada pel senglar. Els bolets, potser, tenen una treva fins a l'any que ve. L'economia fa figa i els polítics es barallen... Però el país segueix endavant, funciona, gràcies a professionals immensos. Gent collonuda. Moltes, moltes gràcies.