Les entitats de custòdia fan participar la societat en la conservació de la natura, i la seva restauració, per mitjà d’acords voluntaris amb els propietaris. Sovint, amb el suport de voluntaris. La custòdia considera que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és només responsabilitat de les administracions públiques sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i hi han de contribuir.

El moviment de la custòdia del territori es va iniciar a finals del segle XIX als Estats Units d’Amèrica del nord, on es va consolidar als anys 80 del segle XX. Després d’una estada en aquelles terres, a finals dels anys 90, el biòleg vigatà Jordi Pietx va impulsar la custòdia del territori a Catalunya i les Illes Balears, i de retruc al conjunt de l’Estat espanyol, a banda d’empènyer enormement el seu reconeixement a escala de la Unió Europea.
 
El 2003, amb seu a la Universitat de Vic, es va constituir la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) com a organització impulsora i de desenvolupament de la custòdia. Es tracta d’una entitat paraigües, una associació sense ànim de lucre formada per nombroses entitats, institucions i persones que volen promoure la custòdia del territori al nostre país.

La fórmula de la custòdia del territori és eficaç, flexible, relativament més barata que la conservació de la natura “clàssica” (parcs nacionals i naturals) i, tot i la crisi econòmica, va endavant al nostre país. Al darrer inventari d’acords de custòdia del territori de Catalunya, que la XCT elabora cada dos anys i que acaba de fer públic, hi consten un total 77 entitats, que gestionen 844 acords.

Aquests acords es distribueixen per 42.904,79 hectàrees (ha), l’1,4% del territori de Catalunya, a banda de les 230.000 ha de custòdia marina. La majoria d’acords són a l’àmbit forestal (46,7%). En segon lloc hi ha l’àmbit fluvial i de zones humides (18,9%), on el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (vinculat al Museu del Ter i a la Universitat de Vic) ha tingut un paper destacat. En tercera posició, els acords als terrenys agrícoles i ramaders (12,9%), que són els que han augmentat més els darrers anys.

Osona hi surt molt ben situada: juntament amb el Vallès Occidental, és la comarca on hi ha més entitats (un total de 8), que tenen cura de 50 acords de custòdia del territori. Aquests acords ja ocupen una superfície de 1.319,8 ha (1,06% de la comarca d’Osona).