Quan les coses es deixen “per més endavant” sovint significa que “no vull que passin”, una manera metafòrica, o altrament dit enganyosa, de dir “això ara no toca”, us sona? Doncs jo crec que sí, que toca que la consulta al Moianès i al Lluçanès es puguin fer abans del 24 de maig, i el procediment de creació de la comarca, si hi ha suport de la gent, es tramiti per urgència al Parlament, perquè ja fa massa anys que tots els passos legals estan fets i revisats per la Generalitat de Catalunya. Cap a on miren?
La majoria de vegades les coses tenen un moment adequat per fer-se. Algú diria que cal fer les coses quan toca! És com “ser en el lloc adequat en el moment just”. I quan això passa el resultat sol ser positiu. I sinó penseu en coses de la vida quotidiana de cadascú. Però al contrari, quan passa tal fet rellevant i jo no hi vaig ser, s’arrossega una sensació d’amargor de no haver aprofitat una ocasió irrepetible.
Aquesta és la sensació que tinc davant tot el procés de reivindicació comarcal que estem vivint el Moianès i el Lluçanès. Dues peticions que tenen moltes similituds i també un procés que s’ha anat construint en paral·lel. Però ara estem davant un abisme, un canvi de ritme dràstic entre les dues peticions, ja que el Moianès ha concretat una data de consulta abans de les eleccions municipals, i el Lluçanès planteja deixa-ho per més endavant, malgrat l’oposició que vam mostrar Alpens i Lluçà.
Deixant de banda que la condició de fer una consulta no està contemplada a la llei d’organització comarcal, i que és una exigència “actual” de la conselleria de Governació, fet que donaria molt per discutir el rigor a nivell legislatiu i d’empara democràtica, vull posar de relleu que demorar aquesta consulta és una pèrdua d’oportunitat clara per al desenvolupament del territori i la millor prestació de serveis a la seva població.
D’això crec que n’estan convençuts al Moianès, i per això han demanat fer la consulta el 22 de març. Fa temps que ho treballen i fan processos d’informació i participació sobre aquesta qüestió. En el cas del Lluçanès, la indefinició de com es desenvolupa tot aquest procés, per part de qui governa el Consorci, junt amb la deixadesa de la conselleria amb una qüestió tan transcendental per al benestar de la gent, demorant reunions amb alcaldes i alcaldesses del territori i no concretant condicions de la consulta, fa que es perdi una gran oportunitat amb els perjudicis que això comporta en prestació de serveis i desenvolupament de projectes.
ARA A PORTADA
-
Romà Casanova: «L'Església és una de les institucions que més i millor ha gestionat la pederàstia» Xavi Llambrich
-
El bisbe de Vic elogia el caràcter «proper a la gent» de Lleó XIV i la «defensa dels més necessitats» Redacció
-
Vic demanarà a la Generalitat ampliar el servei de bus que connecta amb el Lluçanès i el Berguedà Irene Giménez Vinyet
-
-
25 de febrer de 2015