Aquest divendres, al Consell Comarcal d’Osona es farà un acte de celebració dels deu anys de Tradicat, una associació cultural que distribueix la Flama del Canigó als pobles i ciutats de les comarques d’Osona, el Ripollès i Moianès. Malgrat se celebren deu anys de la constitució administrativa de l’entitat, sota la presidència de Josep Costa i Ramisa, ens hauríem de remuntar a molts més anys enrere per trobar l’origen d’aquesta tasca històrica, cultural i de gran significació nacional. La Flama va arribar a les nostres contrades l’any 1966, de la mà de portadors històrics de la comarca, com són el vigatà Martí Cassany, els manlleuencs Xavier Valls i Ramon Torra, d’entre altres. Totes aquestes persones mereixen un menció especial i un reconeixement ben merescut.

L’associació Tradicat va néixer l’any 2003 a iniciativa de diverses persones voluntàries i entitats de la comarca que vetllaven perquè la Flama arribés arreu. Aquesta institucionalització de l’entitat va significar un pas endavant, facilitant el treball en xarxa amb la resta d’associacions, grups i entitats vinculades a la Flama de tot Catalunya. Ha permès, també, potenciar i divulgar la nit de Sant Joan i l’encesa dels focs arreu dels Països Catalans, així com la complementació i integració de la festa amb altres elements de la cultura tradicional i popular. Així mateix, voldria ressaltar el treball de Tradicat en l’apropament d’aquesta tradició als infants, als adolescent i joves, que són els que en un futur hauran de mantenir-la, i, si s’escau, potenciar-la.

Em toca, doncs, felicitar el treball fet per aquesta entitat, que ha anat creixent i ha anat sumant pobles i ciutats a la rebuda de la Flama provinent de la muntanya del Canigó. I sobretot, reafirmar l’esperit d’aquesta Flama, que expressa un anhel i una necessitat de cohesió de tot el territori dels Països Catalans, convertint la Nit de Sant Joan en una autèntica Festa Nacional.  

Sóc dels que s’imagina un futur en llibertat que inclogui tota la geografia del territori dels Països Catalans. Tots plegats compartim batec i causa, i sobretot ens agermana el nostre tresor més preuat: la llengua catalana. Qualsevol activitat que ens condueixi a l’enfortiment de les relacions amb el territori, a potenciar les nostres arrels comunes, em provoca un gran entusiasme.

Visca la Flama i visca els Països Catalans!