Pensar que som millors que els altres i que sols serem l’hòstia, vendre la independència com el paradís... és un error. Per sort, per a molts aquesta etapa ja ha passat.

És el moment de construir pensant en tots, en tothom. Criticar una persona per parlar en castellà amb els seus fills. Aquí neix el gran error dels puristes catalans. Deixar de pensar en Bankia, en Gürtel, en l’AVE que s’estampa contra el mar a Galícia i ser més autocrítics amb el cas Millet, amb Unnim o amb obres com l’aeroport de Lleida. Hem de fer una reflexió interna i veure que aquí, a Catalunya, el nostre veí del cinquè també va especular amb el preu dels pisos i que també tenim alcaldes que han llençat els diners dels ciutadans amb obres megalòmanes.

Catalunya és i serà dels que creuen que s’ha de treure l’impost de successions i dels que no, dels que parlen en català o en castellà amb els seus i també dels que els agraden els braus i els que no. Catalunya és i serà d’esquerres i de dretes, plural. La separació entre els catalans, moltes vegades assenyalats amb els dits per una colla que es creuen ser més purs que els altres, ha provocat que algunes persones se sentin excloses del pensament independentista i fins i tot del sentiment de Nació.

Llei electoral pròpia, llistes obertes, finançament dels partits, reestructurar l’administració, gestionar millor els nostres diners, són algunes exemples que ja s’haurien pogut posar sobre la taula, no cal esperar a tenir Estat. Però de moment no s’ha fet. Per què? Probablement perquè alguna cosa o altra ens assimila als nostres veïns.

Ha arribat el moment de confiar en el nostre Parlament, lloc on rau la nostra sobirania. Deixem els gestos per a la ciutadania i el futur per a les urnes.