Passa de vegades que tens les grans coses a tocar i no les veus. És el que m'ha passat a mi amb el grup Obeses, amb La Nota Teatre i amb l'Arnau Tordera. Vull dir que, en lloc de descobrir-los a dintre de casa -Osona- he acabat trobant-los a la meva altra casa -Catalunya Ràdio- el dia que van venir a fer promoció al programa “Tot és molt confús”.

Tinc excusa, que consti: Obeses, que va ser el primer que vaig descobrir, teòricament és per a un públic d'una edat que no és la meva. I dic teòricament perquè a la pràctica jo crec que Obeses és simplement Música amb majúscula. I en aquest terreny, no s'haurien de mirar les edats.

Seguint el fil d'Obeses, descobreixo La Nota Teatre. No us feu il·lusions: no he vist l'espectacle "Records a Broadway" i, per tant, no en puc parlar globalment. Però sí que n'he vist un vídeo penjat a la xarxa i n'he tingut prou per veure que el talent continua essent el mateix i que ara s'ha instal"lat on segurament s'havia d'instal"lar -mirant a Broadway- per fer-se gran.

He vist poc de La Nota Teatre, però he escoltat el disc d'Obeses unes quantes vegades. De les cançons se'n desprèn musicalitat, originalitat, subtilesa i un toc genial que espero que no passi desapercebut. El seu “Pa amb tomàquet” no té pèrdua, i “Els llavis xops de plors” és una autèntica delicadesa plena d'art que efectivament fa plorar. Això només per posar un parell d'exemples. I, com que per Música -amb majúscula- no queden, hi posen el “Duetto buffo di due gatti” de Rossini per fer de divertimento sense tallar-se gens ni mica.

Al cor de tots dos grups, hi ha l'Arnau Tordera, que també recordo de sobte que és aquell noi que em va fer riure un dia a l'APM i que, a més, resulta que és company de secció en aquest diari. Li rellegeixo els articles i m'acaben de convèncer que és un músic de l'alçada d'un campanar -els músics de debò escriuen aquesta mena de coses. Llegiu-vos la correspondència de Mozart- a banda de tenir una veu que una excel·lent educació ha fet dúctil i meravellosa.

El “pack” Obeses-La Nota Teatre-Arnau Tordera el veurem aviat lluny de casa d'alguna manera, n'estic convençuda, perquè el talent i la feina ben feta són com la llum, que sempre s'escola per sota la porta encara que la tanquis ben fort. Enhorabona, nois, això sí que és donar la nota.