Ara a portada
-
Societat Salut i l'Ajuntament de Vic perfilen la cessió del solar del Mercat Municipal per construir-hi un nou CAP Irene Giménez Vinyet
-
Societat Osona Salut Mental amplia les instal·lacions amb consultoris nous i sales per a teràpies de grup Redacció
-
Ciutats Sau instal·la alarmes per advertir la població en cas de trencament de la presa Arnau Urgell i Vidal
-
Cultura i Mitjans El bressol original que va allitar Jacint Verdaguer s'exposarà de forma permanent a la Casa Museu de Folgueroles Redacció
-
14 d’octubre de 2012
Aquests darrers dies vivim immersos en una mena de clímax patriòtic que provoca que albirem d’una forma molt nítida un horitzó de llibertat molt més proper del que crèiem fa escassament uns mesos. I veurem la independència de Catalunya, n’estic convençut. Estem davant d’una oportunitat històrica que de cap manera ens hem de permetre desaprofitar. Moltíssima gent ha anat pujant al vaixell independentista, benvinguts siguin! Hem de ser molts, encara molts més dels que som ara. És el moment de sumar, de buscar la transversalitat a favor d’aquest objectiu comú.
Però tota aquesta eufòria independentista i aquestes eleccions històriques que tenim a la cantonada, que de ben segur es convertiran en un autèntic plebiscit nacional, no ens han d’entel·lar els ulls per veure i denunciar aquelles situacions que ens empobreixen com a país i com a societat. I en aquestes línees em vull referir exclusivament a l’educació, aquesta pota majúscula de l’Estat del Benestar. No ens podem permetre que la política educativa es regeixi merament per criteris econòmics i d’estalvi de recursos. L’educació ens fa més cultes, més iguals, més lliures. I garanteix una societat cohesionada, sòlida, amb millors perspectives de futur. Atacar l’educació és envestir l’esdevenidor del nostre país.
Davant d’aquest escenari de manca de recursos, l’alternativa que se’ns presenta és molt clara: apel·lar al voluntariat. Molts pobles i ciutats, com és el cas de Manlleu, ens hem quedat sense programes que han resultat altament positius i beneficiosos per a la cohesió i integració social, per la igualtat d’oportunitats. M’estic referint al Pla Educatiu d’Entorn o el Pla Català de l’Esport, entre d’altres. Els darrers mesos hem intensificat la coordinació del voluntariat i hem fet una crida a totes aquells agents vinculats al sistema educatiu per donar-nos un cop de mà per mantenir, ara sense recursos, l’essència dels programes que portàvem aplicant des de ja fa uns quants anys.
En aquest sentit, hem d’agrair a una bona colla de noies d’origen magrebí que han treballat de forma voluntària d’auxiliars de P3 durant el mes de setembre. Un fet que hauria de fer reflexionar també a aquells que apel·len al discurs xenòfob, a la mentida, a la por i a la incultura. També s’ha anat incrementant una borsa de voluntaris que faran tasques d’estudi assistit a aquells alumnes amb més dificultats d’aprenentatge.
Entre tots, amb voluntat, amb esforç i amb compromís, haurem d’intentar pal•liar les retallades i seguir garantint un sistema educatiu de qualitat i d’accés universal.
Perquè volem ser una societat més justa, més cohesionada, amb millors perspectives de futur. I sobretot, una societat més lliure!
Però tota aquesta eufòria independentista i aquestes eleccions històriques que tenim a la cantonada, que de ben segur es convertiran en un autèntic plebiscit nacional, no ens han d’entel·lar els ulls per veure i denunciar aquelles situacions que ens empobreixen com a país i com a societat. I en aquestes línees em vull referir exclusivament a l’educació, aquesta pota majúscula de l’Estat del Benestar. No ens podem permetre que la política educativa es regeixi merament per criteris econòmics i d’estalvi de recursos. L’educació ens fa més cultes, més iguals, més lliures. I garanteix una societat cohesionada, sòlida, amb millors perspectives de futur. Atacar l’educació és envestir l’esdevenidor del nostre país.
Davant d’aquest escenari de manca de recursos, l’alternativa que se’ns presenta és molt clara: apel·lar al voluntariat. Molts pobles i ciutats, com és el cas de Manlleu, ens hem quedat sense programes que han resultat altament positius i beneficiosos per a la cohesió i integració social, per la igualtat d’oportunitats. M’estic referint al Pla Educatiu d’Entorn o el Pla Català de l’Esport, entre d’altres. Els darrers mesos hem intensificat la coordinació del voluntariat i hem fet una crida a totes aquells agents vinculats al sistema educatiu per donar-nos un cop de mà per mantenir, ara sense recursos, l’essència dels programes que portàvem aplicant des de ja fa uns quants anys.
En aquest sentit, hem d’agrair a una bona colla de noies d’origen magrebí que han treballat de forma voluntària d’auxiliars de P3 durant el mes de setembre. Un fet que hauria de fer reflexionar també a aquells que apel·len al discurs xenòfob, a la mentida, a la por i a la incultura. També s’ha anat incrementant una borsa de voluntaris que faran tasques d’estudi assistit a aquells alumnes amb més dificultats d’aprenentatge.
Entre tots, amb voluntat, amb esforç i amb compromís, haurem d’intentar pal•liar les retallades i seguir garantint un sistema educatiu de qualitat i d’accés universal.
Perquè volem ser una societat més justa, més cohesionada, amb millors perspectives de futur. I sobretot, una societat més lliure!