El repte de tot docent és trobar la manera d’estimular l’alumne, i la millor paga per al professor vocacional és veure com als estudiants se’ls il·luminen els ulls davant d’un punt de vista diferent, una explicació ben argumentada o un debat apassionat.

El repte de la Xarxa Vives és crear lligams entre totes les universitats dels Països Catalans, a fi i efecte de promoure l’ús del català com a llengua de comunicació acadèmica i científica. A la Catalunya interior, aquest repte pot semblar una bagatel·la, però al País Valencià i a Balears, per fomentar el català en la docència i en la recerca cal tenir esperit lluitador, ser militant de la causa i no defallir davant la bel·ligerància de l’espanyolisme majoritari. Vull pensar que l’època dels governs conservadors i anticatalanistes de majories del PP han quedat definitivament enrere en aquestes comunitats, però la feina que hi ha per endavant és immensa.

Els dos reptes, el d’educar amb emoció i el de fomentar l’ús del català en el món acadèmic, s’han fusionat fa pocs dies a València, arran de la celebració de les lligues de debats (de nivell universitari i de secundària). Dotzenes d’equips d’estudiants de totes les universitats i de molts instituts dels Països Catalans han conviscut i s’han enfrontat dialècticament en debats profunds, discutint sobre si caldria acreditar uns mínims coneixements polítics per poder exercir el dret de vot, i sobre si és cert que Internet ens fa més lliures o no.

Les posicions, a favor o en contra, no eren decidides pels propis estudiants, sinó que es conformaven per l’atzar d’un sorteig, de manera que el que realment comptava no era la convicció profunda sinó la capacitat de cercar arguments, defensar-los amb rigor i rebatre les posicions contràries, sempre davant d’uns jurats que ponderaven la brillantor dels oradors i la solidesa dels arguments.

Set estudiants de l’institut de Vic (guanyadors de la fase de debats prèvia que havia organitzat la Universitat de Vic) hi han participat i hi han fet un paper molt digne. Però més enllà dels resultats i les classificacions, vull remarcar l’element estimulador d’aquests debats i el seu gran valor pedagògic.

He vist com tots set col·laboraven estretament, treballant de dies i de nits fins a altes hores de la matinada, buscant, redactant, opinant, estudiant, assajant. Hi ha hagut cures d’humilitat i cures d’autoestima; hi ha hagut nervis i satisfaccions, contratemps i èxits. El que realment compte que és la qualitat del treball ha estat magnífica, l’actitud exemplar, el procés d’aprenentatge evident, i la millora individual i col·lectiva, perceptible. I tot això, amb la mínima intervenció dels docents, que només eren allà per acompanyar i guiar, però en cap cas per pontificar.

Sí, educar amb emoció és possible, és altament satisfactori, i és molt productiu. Hi ha moltes maneres de fer-ho, i la lliga de debats que organitza cada any la Xarxa Vives n’és una de molt potent.