Els resultats de les eleccions municipals a Vic haurien de permetre de superar l’etapa de dramatisme excessiu amb què s’ha viscut els últims anys la política local a causa de l’anomalia que significava que Plataforma per Catalunya fos la segona força en nombre de regidors. Bé, això, ja s’ha acabat! Els xenòfobs d’extrema dreta s’han barallat i dividit entre ells; ara només els queda una representació testimonial. L’escó aconseguit per Josep Anglada, sota el nom de Plataforma Vigatana, és ridícul si és que pretenia esdevenir algun dia una alternativa sòlida de govern.

Quan parlo de dramatisme, em refereixo a aquelles actituds demagògiques que fan commoure la gent senzilla i també a la tendència a teatralitzar i a exagerar els sentiments en la vida pública. Només cal recordar l’últim ple. El senyor Joan Carles Fuentes (PxC), examic i ara enemic d’Anglada, es va presentar amb el braç lesionat perquè suposadament va ser agredit, segons ell, per un regidor de la CUP. No vaig ser testimoni dels fets de l’enganxada de cartells, però si us plau, no judicialitzem la discussió política ni acabem a cops com  al pati d’una escola.

Els partits més votats no haurien de caure en la provocació ni deixar-se arrossegar per la dialèctica del pim, pam pum que ha dominat el discurs populista de l’últim mandat. Si algú fa teatre dolent fent córrer mentides sobre la immigració o amb qualsevol altre tema, no cal començar tampoc a fer proclames antifeixistes cada cinc minuts per afegir més salsa a l’espectacle. El drama s’ha acabat, però també la comèdia. És a dir, aquella política que consisteix en afavorir les accions que fan plorar, enrabiar, somriure o aplaudir o que només serveixen per distreure el personal.

Amb defectes i encerts com tothom, Josep Maria Vila d’Abadal ha estat un alcalde amb una forta personalitat per bé i per mal. Alguns veïns em diuen, però, que en l’últim mandat el seu mèrit i alhora problema ha estat convertir-se en un personatge de “Polònia”. Això ha donat popularitat a Vic i ha situat, encara més, la capital d’Osona en el rovell de l’ou del sobiranisme. És en Toni Soler de TV3, i no CiU, qui fa el guió de Polònia però les actituds de cadascú acaben tenint les seves conseqüències. Quan es condueix la política com si fos un sainet  -ara sóc d’Unió, ara no; ara plego, ara no; ara faig el porta a porta, ara no...-, és fàcil convertir-se en víctima d’alguna sàtira televisiva. I que la comèdia ho envaeixi tot.

Fet el recompte de vots, els grups municipals de Vic s’han de posar a treballar. Tant si governa CiU -Anna Erra està legitimada més que ningú per ser l’alcaldessa- com si ho fessin les esquerres, caldria treballar per Vic sense drames ni comèdies. Amb seriositat perquè portar un ajuntament és una feina noble, necessària i important pel bé comú. Una responsabilitat que s’ha d’exercir sense vísceres ni frivolitats. Amb radicalitat democràtica però sense ràbies en contra de ningú. Tant en el discurs nacional com en el discurs social, com en el discurs local ja que, digui el que digui Podemos, els canvis en la nova política no només comencen a les grans ciutats. A les ciutats mitjanes o petites i a tots els pobles de Catalunya també ens hi juguem el futur del nou país que volem.