Aquest inici de curs escolar està marcat per la preocupació de moltes famílies sobre el futur dels menjadors escolars, i és que tot apunta que en les properes setmanes s’aprovarà el decret dels menjadors escolars.  L’esborrany d’aquesta nova normativa no ha estat exempt de crítiques, la part més visible de les quals ha sigut la creació de la plataforma SOS menjadors escolars o la carta al conseller d’ensenyament de la FaPaC (la Federació d’associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya) questionant diversos aspectes de l’esborrany del decret, i encara pendent de resposta.

Urgeix un diàleg de consens on es permeti a totes les parts definir què volem i què esperem del servei de menjador i a partir d’aquí trobar vies de solució, ja que es tracta d’un tema prou important: estem parlant  d’un servei que empren al voltant d’un 85% dels infants d’educació infantil i primària a Catalunya, i el temps de migdia representa aproximadament un terç del temps que els infants estan a l’escola.

La situació que ens podem trobar amb l’aprovació del nou decret és que els concursos de contractació afavoriran a les grans empreses, i cal continuar lluitant per no apartar a les AFA/AMPA de la contractació directa. Així mateix el futur que podem esperar amb uns servei de menjador en mans de grans empreses que es basen en criteris economicistes és que perjudiquin el servei fent baixar la qualitat per obtenir un rèdit econòmic, i precaritzin encara més les condicions de treball del personal. Uns gegants empresarials del sector als què se’ls permetrà servir menjar cuinat fa molts mesos a moltíssims quilòmetres de l’escola de l’anomenada línia freda. Cal doncs fer una aposta contundent perquè aquest servei sigui de titularitat, responsabilitat i gestió directa del Departament d’Ensenyament, sense intermediaris.

Ens podem trobar amb un temps de migdia amb ràtios massa altes d’infants per monitor i sense un posicionament clar sobre qui ha d’assumir la responsabilitat dels infants amb necessitats educatives específiques ni el cost dels vetlladors al temps del migdia, quan el que necessitem és que no només s’aposti per una escola inclusiva, sinó també per un menjador inclusiu, que no depengui de la bona voluntat d’una empresa de menjador, una direcció de centre, una AFA/AMPA o uns monitors de menjador. És evident que per tenir ràtios més baixes i un menjador inclusiu s’han de destinar més recursos econòmics, igual que s’han de destinar més recursos econòmics per apostar per una educació pública de qualitat.

I després de l’anunci aparegut fa pocs dies del Departament d’Ensenyament de revisió de preus a l’alça, veig un futur proper on el menjador esdevé cada vegada més inaccessible ja que suposarà un cost encara més elevat per a les famílies. El servei de menjador ha de ser considerat un dret i ha de formar part del temps educatiu com a part integral del sistema educatiu públic, i no ser vist, considerat i tractat com un servei complementari.