Ara a portada
-
Societat Salut i l'Ajuntament de Vic perfilen la cessió del solar del Mercat Municipal per construir-hi un nou CAP Irene Giménez Vinyet
-
Societat Osona Salut Mental amplia les instal·lacions amb consultoris nous i sales per a teràpies de grup Redacció
-
Ciutats Sau instal·la alarmes per advertir la població en cas de trencament de la presa Arnau Urgell i Vidal
-
Cultura i Mitjans El bressol original que va allitar Jacint Verdaguer s'exposarà de forma permanent a la Casa Museu de Folgueroles Redacció
-
05 de setembre de 2011
Fa escassament una setmana, estant de vacances i intentant aprofitar el temps de la millor manera, vaig deixar un llibre que estava llegint i vaig googlejar fins a topar-me amb audicions del programa magazine nocturn que Catalunya Ràdio emetia els anys 80, “El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico”.
Han passat gairebé tres dècades i us haig de confessar que en certs moments em queien les llàgrimes de tant riure. Quins tres monstres de la radiofonia, en Jordi Vendrell, en Ramon Barnils i en Quim Monzó, tres “enfants terribles” de la intel•lectualitat d’aquell moment.
Conduïen el programa sense cap estructura aparent, però la seva audàcia i la seva genialitat inqüestionable em van atrapar com a oient d’una forma gairebé magnètica.
Afeccionat com havia estat de “Minoria Absoluta" i fidel seguidor que sóc de la “Segona Hora”, escoltant el programa de Vendrell, Monzó i Barnils, em va donar la sensació que em trobava davant del germen d’una manera de fer ràdio del tot innovadora, fresca, satírica i també, val a dir, que en molts moments políticament incorrecte.
D’aquells excel•lents conductors del programa, malauradament només Quim Monzó segueix entre nosaltres, genial com ja es mostrava als anys 80, segurament havent assolit una maduresa intel•lectual i satírica difícilment abastable. Jordi Vendrell ens va deixar fa 10 anys i ha arribat el moment que la ciutat de Manlleu li rendeixi un homenatge més que merescut, recuperant la seva memòria i compartint-la amb un bon grapat dels seus companys d’ofici, que també eren els seus amics.
El proper mes d’octubre encetarem un cicle dedicat a la figura de Jordi Vendrell, que malgrat de molt jove es va instal•lar a la capital catalana, arreu on anava sempre es presentava com a manlleuenc, un home cabdal per entendre la història de la ràdio del nostre país, i també per entendre l’impuls i el creixement d’Internet a la nostra societat. Això darrer ho féu gairebé involuntàriament, obligat per les circumstàncies, destinat a ser el director del programa “l’Internauta”, que versava sobre la xarxa i de la qual Vendrell es va veure forçat a investigar i aprendre, per acabar convertint-se en tot un expert.
El cicle dedicat a Vendrell es dilatarà fins al mes de novembre i constarà de quatre sessions, amb la presència de figures destacades del món de la comunicació de Catalunya i sobretot per la participació dels que eren i segueixen essent els seus amics.
Salta a la gàbia del lloro,
Surt el lloro, pica al mico,
Xiscla el mico, xerra el lloro
I, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de Puerto Rico
Han passat gairebé tres dècades i us haig de confessar que en certs moments em queien les llàgrimes de tant riure. Quins tres monstres de la radiofonia, en Jordi Vendrell, en Ramon Barnils i en Quim Monzó, tres “enfants terribles” de la intel•lectualitat d’aquell moment.
Conduïen el programa sense cap estructura aparent, però la seva audàcia i la seva genialitat inqüestionable em van atrapar com a oient d’una forma gairebé magnètica.
Afeccionat com havia estat de “Minoria Absoluta" i fidel seguidor que sóc de la “Segona Hora”, escoltant el programa de Vendrell, Monzó i Barnils, em va donar la sensació que em trobava davant del germen d’una manera de fer ràdio del tot innovadora, fresca, satírica i també, val a dir, que en molts moments políticament incorrecte.
D’aquells excel•lents conductors del programa, malauradament només Quim Monzó segueix entre nosaltres, genial com ja es mostrava als anys 80, segurament havent assolit una maduresa intel•lectual i satírica difícilment abastable. Jordi Vendrell ens va deixar fa 10 anys i ha arribat el moment que la ciutat de Manlleu li rendeixi un homenatge més que merescut, recuperant la seva memòria i compartint-la amb un bon grapat dels seus companys d’ofici, que també eren els seus amics.
El proper mes d’octubre encetarem un cicle dedicat a la figura de Jordi Vendrell, que malgrat de molt jove es va instal•lar a la capital catalana, arreu on anava sempre es presentava com a manlleuenc, un home cabdal per entendre la història de la ràdio del nostre país, i també per entendre l’impuls i el creixement d’Internet a la nostra societat. Això darrer ho féu gairebé involuntàriament, obligat per les circumstàncies, destinat a ser el director del programa “l’Internauta”, que versava sobre la xarxa i de la qual Vendrell es va veure forçat a investigar i aprendre, per acabar convertint-se en tot un expert.
El cicle dedicat a Vendrell es dilatarà fins al mes de novembre i constarà de quatre sessions, amb la presència de figures destacades del món de la comunicació de Catalunya i sobretot per la participació dels que eren i segueixen essent els seus amics.
Salta a la gàbia del lloro,
Surt el lloro, pica al mico,
Xiscla el mico, xerra el lloro
I, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de Puerto Rico