ARA A PORTADA
-
Relleu a la presidència del Consell Comarcal d'Osona: Marçal Ortuño substitueix Gerard Sancho Irene Giménez Vinyet
-
-
-
Pilarin Bayés sobre la situació a la Franja de Gaza: «Que els polítics tinguin una mica més de seny» Redacció
-
Les excavacions al Casol de Puigcastellet mostren evidències d'antigues pedreres d'època ibèrica Redacció
Han passat gairebé tres dècades i us haig de confessar que en certs moments em queien les llàgrimes de tant riure. Quins tres monstres de la radiofonia, en Jordi Vendrell, en Ramon Barnils i en Quim Monzó, tres “enfants terribles” de la intel•lectualitat d’aquell moment.
Conduïen el programa sense cap estructura aparent, però la seva audàcia i la seva genialitat inqüestionable em van atrapar com a oient d’una forma gairebé magnètica.
Afeccionat com havia estat de “Minoria Absoluta" i fidel seguidor que sóc de la “Segona Hora”, escoltant el programa de Vendrell, Monzó i Barnils, em va donar la sensació que em trobava davant del germen d’una manera de fer ràdio del tot innovadora, fresca, satírica i també, val a dir, que en molts moments políticament incorrecte.
D’aquells excel•lents conductors del programa, malauradament només Quim Monzó segueix entre nosaltres, genial com ja es mostrava als anys 80, segurament havent assolit una maduresa intel•lectual i satírica difícilment abastable. Jordi Vendrell ens va deixar fa 10 anys i ha arribat el moment que la ciutat de Manlleu li rendeixi un homenatge més que merescut, recuperant la seva memòria i compartint-la amb un bon grapat dels seus companys d’ofici, que també eren els seus amics.
El proper mes d’octubre encetarem un cicle dedicat a la figura de Jordi Vendrell, que malgrat de molt jove es va instal•lar a la capital catalana, arreu on anava sempre es presentava com a manlleuenc, un home cabdal per entendre la història de la ràdio del nostre país, i també per entendre l’impuls i el creixement d’Internet a la nostra societat. Això darrer ho féu gairebé involuntàriament, obligat per les circumstàncies, destinat a ser el director del programa “l’Internauta”, que versava sobre la xarxa i de la qual Vendrell es va veure forçat a investigar i aprendre, per acabar convertint-se en tot un expert.
El cicle dedicat a Vendrell es dilatarà fins al mes de novembre i constarà de quatre sessions, amb la presència de figures destacades del món de la comunicació de Catalunya i sobretot per la participació dels que eren i segueixen essent els seus amics.
Salta a la gàbia del lloro,
Surt el lloro, pica al mico,
Xiscla el mico, xerra el lloro
I, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de Puerto Rico
Manlleuenc de soca-rel, sóc una ànima inquieta a qui li apassiona la cultura, la política i el contacte amb la gent. Sóc llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB, vaig cursar un Màster en Polítiques de Cooperació, i actualment estic acabant la llicenciatura de Traducció i Interpretació, també a la UAB. Sóc professor d’Administració Pública i d’Empreses i compagino totes aquestes activitats amb l’escriptura i quan el temps m’ho permet, amb la música. Tinc tres grans debilitats: la literatura, el meu país, Catalunya, i Manlleu, la meva ciutat.
Et pot interessar
- Habitatge social: construir pensant en el medi ambient David Mercader Carrera
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico · Opinió · Osona
-
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.