Va dubtar molt a l'hora de triar carrera: no va fer Medecina perquè la sang el marejava; va descartar Dret perquè s'havia d'estudiar massa; el seu sentit transcendent de la vida era incompatible amb cursar Empresarials; i com que no estava especialment dotat pels números, va descartar la Física i les Matemàtiques –ni tan sols s'havia adonat que les matemàtiques no són una qüestió de números.

L'educació li agradava; però no es veia batallant tota la vida davant d'una vintena d'alumnes mal educats o poc motivats; de manera que, al capdavall, va tirar cap a la pedagogia. Amb el temps va esdevenir un il·lustre pedagog, capaç de donar lliçons sobre com s'ha d'ensenyar, bo i no haver exercit mai de mestre.

I tingué una inspiració. "Què és això de donar lliçons?" Es preguntà a ell mateix. "I ara! El que ha de fer el professor no és donar lliçons, sinó guiar l'estudiant amb activitats dirigides multimodals!" Ho va escriure. Li va agradar com sonava. I va començar a polir-ho: "Professor? No, no, docent! Estudiant? No, no, el subjecte passiu de l'aprenentatge! Passiu? Què dic passiu?! Ben actiu, que ha d'assolir competències per desenvolupar-se com a persona i com a professional!"

Emocionat, el pedagog va constatar que de la seva prosa barroca en sortia tota una teoria educativa que revolucionaria l'ensenyament, des de P3 fins als doctorats industrials. Ho va celebrar amb un parell de ratafies que li van proporcionar l'eufòria necessària per inflar aquell descobriment: "Competències! És clar que sí! L'alumne ha d'assolir competències genèriques, específiques i tranversals! I el docent n'haurà de donar fe, examinant-lo.

Exàmens? No, no, res d'exàmens! Activitats avaluables per mesurar els resultats de l'aprenentatge! Sis activitats diferents per a cada competència, i un parell d'informes per a cada resultat de l'aprenentatge, i tot ben especificat en el pla de treball diari, setmanal i quinzenal, assegurant la coherència entre el pla, la guia docent i la memòria aprovada per l'Oficina de la Qualitat Docent, per a la qual caldrà establir una Unitat de Formació i Innovació formatives!"

El pedagog tornà a llegir el que havia escrit. Era perfecte. Però calia donar-li visibilitat i un format modern; ho passà a power point. Inclogué esquemes, sagetes, coloraines i animació. Com que el power point ja havia passat de moda ho tornà a elaborar amb prezi. I a mesura que anava adaptant la teoria a les noves tecnologies, anava polint la doctrina: molt aviat ja havia ideat "rúbriques per a avaluar els problemes competencials, autèntics i professionalitzadors, ensems que recalcava la importància del feedback i el feedforward, sobretot de cara al coworking i l'esmeling complex, naturalment emprenedor i internacional, basat en la fonografia limfàtica de l'escorbut primerenc i progressiu. Com que l'educació es gasificava, caldria un entorn oníric, estrijolà, ramallut i pedagògicament labirintiforme, sense oblidar que els fractals són inclusius, esmaperduts, granítics i subjuntius. Vaja, més socràtics i peripatètics que l'escarabat bum-bum."

El triomf del pedagog va ser aclaparador. L'ovació encara retruny en la comunitat educativa. I a classe? A classe es fa el que bonament es pot.

PS: No és l'ofici el que dignifica l'home, sinó l'home que dignifica l'ofici. Conec molt bons pedagogs que no tenen res a veure amb el de la historieta. Però aquest ha fet més fortuna.