ARA A PORTADA
-
Cedeix una sitja de la farinera de Casa Tarradellas i provoca l'esfondrament de part de la façana de la nau Redacció
-
-
Incendi en un pis de Torelló: tres persones traslladades a l'Hospital de Vic per inhalació de fum Redacció
-
-
Prats de Lluçanès recupera el Cafè Teatre Orient després de més de 20 anys tancat al públic Irene Giménez Vinyet

- Blanca Busquets
- Escriptora
Ara que venen eleccions municipals, voldria trencar una llança a favor d'un grup que no és polític i que, per tant, no s'hi presenta. Es tracta de l'Associació de Veïns de Cantonigròs, l'únic ens de caire oficial amb dret d'organitzar una mica el poble més enllà de l'administració, que en el nostre cas ens gestiona des d'un altre poble, des de l'Esquirol. Ja vaig fer un article quan se'n va escollir l'última junta i vaig explicar que aquesta vegada es tractava només de dones, d'unes dones en què, sincerament, jo tenia tota la fe.
La hi continuo tenint. Des que elles han agafat les regnes d'aquesta associació, si més no es belluguen coses. Als socis (gairebé tot el poble) ens posen al dia del que es fa. I el que es fa és pressionar/col·laborar amb l'administració perquè els serveis s'hi instal·lin més de pressa. Poso per exemple les peticions sobre mobilitat que espero que s'assoleixin perquè el transport interurbà al Collsacabra és per llogar-hi cadires; i la velocitat a dins del poble també és tema de discussió (i de perill!) que mira de solucionar-se.
Entre les propostes de la nova junta de l'AVC hi ha la farmaciola que l'Ajuntament va veure de bon grat i amb bon ull que s'havia d'instal·lar a Cantoni (i que hi serà a partir del maig), i serveis com la podologia que ara tenim a Cantoni per qui la necessiti.
Les baralles de l'AVC amb Endesa són, com us podeu imaginar, d'aquelles de paciència infinita i de mirar d'anar a parar a alguna banda o a algú que pugui entendre que no es pot tallar la llum perquè venen dies de festa i el poble és ple de turistes. Planyo les companyes de la junta que s'hi barallen perquè allà no hi ha persones, sinó un ens omnipotent que ens pren el pèl i a qui tant li és que la restauració sigui plena de gent i els hagin de dir que no els poden fer res que sigui calent i que la llum de les espelmes és per fer-ho tot més romàntic. (I callo perquè m'indigno).
Com aquestes, moltes altres coses, que entrarien a l'àrea de l'urbanisme, de la cultura (actes, sortides, celebracions)... En qualsevol cas sempre intentant anar de bracet amb l'Ajuntament (sigui de qui sigui), perquè és la manera de funcionar del que com qualsevol plataforma es converteix en un grup de pressió/negociació que, en el cas de Cantoni, aconsegueix moltes coses.
I sempre des del voluntariat. I sempre amb una organització impecable. Les meves felicitacions. Bravo bravo bravo.
La hi continuo tenint. Des que elles han agafat les regnes d'aquesta associació, si més no es belluguen coses. Als socis (gairebé tot el poble) ens posen al dia del que es fa. I el que es fa és pressionar/col·laborar amb l'administració perquè els serveis s'hi instal·lin més de pressa. Poso per exemple les peticions sobre mobilitat que espero que s'assoleixin perquè el transport interurbà al Collsacabra és per llogar-hi cadires; i la velocitat a dins del poble també és tema de discussió (i de perill!) que mira de solucionar-se.
Entre les propostes de la nova junta de l'AVC hi ha la farmaciola que l'Ajuntament va veure de bon grat i amb bon ull que s'havia d'instal·lar a Cantoni (i que hi serà a partir del maig), i serveis com la podologia que ara tenim a Cantoni per qui la necessiti.
Les baralles de l'AVC amb Endesa són, com us podeu imaginar, d'aquelles de paciència infinita i de mirar d'anar a parar a alguna banda o a algú que pugui entendre que no es pot tallar la llum perquè venen dies de festa i el poble és ple de turistes. Planyo les companyes de la junta que s'hi barallen perquè allà no hi ha persones, sinó un ens omnipotent que ens pren el pèl i a qui tant li és que la restauració sigui plena de gent i els hagin de dir que no els poden fer res que sigui calent i que la llum de les espelmes és per fer-ho tot més romàntic. (I callo perquè m'indigno).
Com aquestes, moltes altres coses, que entrarien a l'àrea de l'urbanisme, de la cultura (actes, sortides, celebracions)... En qualsevol cas sempre intentant anar de bracet amb l'Ajuntament (sigui de qui sigui), perquè és la manera de funcionar del que com qualsevol plataforma es converteix en un grup de pressió/negociació que, en el cas de Cantoni, aconsegueix moltes coses.
I sempre des del voluntariat. I sempre amb una organització impecable. Les meves felicitacions. Bravo bravo bravo.
Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.