ARA A PORTADA
- Blanca Busquets
- Escriptora
La hi continuo tenint. Des que elles han agafat les regnes d'aquesta associació, si més no es belluguen coses. Als socis (gairebé tot el poble) ens posen al dia del que es fa. I el que es fa és pressionar/col·laborar amb l'administració perquè els serveis s'hi instal·lin més de pressa. Poso per exemple les peticions sobre mobilitat que espero que s'assoleixin perquè el transport interurbà al Collsacabra és per llogar-hi cadires; i la velocitat a dins del poble també és tema de discussió (i de perill!) que mira de solucionar-se.
Entre les propostes de la nova junta de l'AVC hi ha la farmaciola que l'Ajuntament va veure de bon grat i amb bon ull que s'havia d'instal·lar a Cantoni (i que hi serà a partir del maig), i serveis com la podologia que ara tenim a Cantoni per qui la necessiti.
Les baralles de l'AVC amb Endesa són, com us podeu imaginar, d'aquelles de paciència infinita i de mirar d'anar a parar a alguna banda o a algú que pugui entendre que no es pot tallar la llum perquè venen dies de festa i el poble és ple de turistes. Planyo les companyes de la junta que s'hi barallen perquè allà no hi ha persones, sinó un ens omnipotent que ens pren el pèl i a qui tant li és que la restauració sigui plena de gent i els hagin de dir que no els poden fer res que sigui calent i que la llum de les espelmes és per fer-ho tot més romàntic. (I callo perquè m'indigno).
Com aquestes, moltes altres coses, que entrarien a l'àrea de l'urbanisme, de la cultura (actes, sortides, celebracions)... En qualsevol cas sempre intentant anar de bracet amb l'Ajuntament (sigui de qui sigui), perquè és la manera de funcionar del que com qualsevol plataforma es converteix en un grup de pressió/negociació que, en el cas de Cantoni, aconsegueix moltes coses.
I sempre des del voluntariat. I sempre amb una organització impecable. Les meves felicitacions. Bravo bravo bravo.
Escric des dels 12 anys i he treballat tota la vida a Catalunya Ràdio. Tot i que visc entre Barcelona i Cantonigròs, Cantoni és d'on són les meves arrels maternes i on em sento a casa. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), Constel·lacions (2022), Els dies robats (2024) i, l'última, Habitacions compartides (2026). També vaig publicar un assaig sobre el Collsacabra (Collsacabra [Una biografia]) el 2025. Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- Parents Blanca Busquets
- La creixent atracció de la UVic-UCC entre els estudiants de la Catalunya Central Josep-Eladi Baños
- Pressupostos per avançar que també són una necessitat per a Osona Toni Poyato
- El camp, la neu, les motos, els cotxes Blanca Busquets
- Entre la fugida d'estudi i el tancament de files Lleonard Sànchez
- Puix que aguanta, suïcidem-la Enric Casulleras
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
