77 nous ingressos als hospitals d’Osona durant l’última setmana. 17 morts per Covid en només una setmana. 19 de les 20 classes de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, confinades. La meitat d'un grup de 22 alumnes de l’Institut La Plana de Vic dona positiu. Vic, la segona ciutat amb el risc de rebrot més alt de tot el país. Osona, la comarca amb més risc de rebrot. El risc comença a recular, però el nombre de contagis encara és massa alt.

Són alguns dels titulars que hem llegit o sentit aquests últims dies sobre els efectes de la pandèmia només a la nostra comarca. Després cal afegir-hi el que passa a Catalunya, Espanya, Europa i el món. Dades, dades i més dades, que ens acaben saturant i col·lapsant. És cert, però són unes xifres que ens ajuden a agafar consciència de la tendència que va seguint aquesta crisi.

I al costat de totes aquestes dades, arriba el pitjor: la política de la declaració. Es comença a implementar una nova mesura que, al cap de res, el polític de torn, l’epidemiòleg de guàrdia o el tertulià que ho sap tot ja deixen anar que amb aquella restricció no n’hi haurà prou i caldrà anar més enllà. A partir d’aquí, la bola es va fent gran i, com aquell qui no vol la cosa, ja ens anuncien una segona i una tercera restricció sense que la primera hagi tingut temps de fer efecte. I tot això només fa créixer la sensació que, massa vegades, les decisions es prenen per improvisació.

Ara, per exemple, haurem de veure què acaba passant amb el confinament domiciliari (allò de tornar-nos a tancar a casa). Fa uns dies se’n parlava bastant; Biden i Trump han aconseguit amagar-ho, però veurem com acaba. Alguns diran que aquests escenaris són culpa dels periodistes i dels mitjans. En defensa pròpia, diré que la nostra obligació és preguntar per aclarir.

En qualsevol cas, el millor consell per combatre la saturació i la improvisació, i evidentment per protegir la nostra salut, és recórrer al sentit comú i a la responsabilitat individual i col·lectiva. Fa uns dies, llegia a les xarxes (no recordo qui ho deia) que l’octubre era el nou març. Probablement és així, amb la diferència que ara sabem una mica més de què va tot això i sabem què pot passar si no es troba una vacuna o un tractament contra un virus que no discrimina.

Les petites llibertats de l’estiu van ser només un miratge. Per Nadal, aquest miratge potser es repetirà, però tant de bo, després, no haguem de parlar de tercera onada. 

Que el novembre us sigui lleu!