Dies enrere a Vic es va presentar el seu primer Síndic Municipal. Qui signa aquesta columna ja fa molts anys que regularment he escrit articles a la premsa local i comarcal reclamant que la ciutat de Vic tingués un síndic municipal, una figura i un servei que a Manlleu ja funciona des del 2001. Durant anys a la capital d'Osona no en teníem, probablement perquè els manaies locals deurien pensar que no feia cap falta i que el govern municipal ja es feia ressò de les inquietuds del poble en tots els àmbits. El cert és que avui més de quaranta municipis catalans tenen un síndic municipal, un intermediari independent que fa d'altaveu dels problemes dels ciutadans davant el poder municipal.

L'any 1995, el programa electoral del grup municipal de Vic d'IC-Verds incloïa la necessitat d'instaurar un defensor municipal. Vint-i-dos anys després, el mes de setembre del 2016, l'Ajuntament de Vic va aprovar una moció presentada per Arnau Martí (Vic per a Tots) per la creació de la figura del Síndic Municipal de Greuges, una figura que pel regidor hauria de ser encarnada per "una persona de proximitat al marge dels mandants electorals, independent dels partits, i que fos escollida per una majoria considerable". En aquella moció, es deia que el síndic hauria de facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes públics, la defensa dels drets de la ciutadania davant l'administració, o l'assumpció de més competències per part dels ens locals, a més d'actuar com a mediador o bé proposar fórmules de conciliació o acord entre administració i ciutadania. Així mateix, hauria d'actuar com un mecanisme de control de l'activitat dels ajuntaments.

Gairebé tothom coneix la figura del Síndic de Greuges, sovint menystinguda per les administracions, poc acostumades a donar explicacions. A falta de síndic, en el cas de Vic i en el de moltes poblacions que no tenien els seu "defensor municipal", els periodistes sovint ens veiem empesos a fer tasques de suplència i a exercir de defensors del ciutadà, una funció que no ens pertoca com a col•lectiu gremial. Altres vegades també s'espera de nosaltres que actuem com a fiscals o jutges. Sovint m'he trobat amb persones que em diuen: "A veure si els periodistes expliqueu la veritat", referint-se a diferents temes que afecten a casos particulars relacionats amb els drets civils, al benestar de ciutadans concrets, a la socialització del lleure i la cultura, el foment equitatiu de l'esport, les mancances estructurals, els entrebancs per transitar a peu per determinats carrers, l'explotació laboral, la violació dels drets humans, els abusos de l'administració, la ineficàcia d'alguns organismes, les martingales burocràtiques, el dubtós criteri a l'hora d'accedir a les beques...

Tanmateix, la tasca dels periodistes s'hauria de limitar a la informació objectiva i que siguin els diferents departaments de l'ajuntament els que resolguin o vehiculi solucions a les situacions conflictives. I si el ciutadà veu que l'administració municipal o la justícia no resolen les queixes, el síndic pot ser una bona via, si funciona bé i té atribucions reals. Amb això no vull pas dir que els periodistes ens haguem de desentendre dels problemes dels ciutadans. La nostra funció, en tot cas, hauria de ser la de fer d'altaveus i de mirall dels conflictes, els anhels, i les inquietuds socials de manera genèrica. I en casos greus, arribar a la denúncia pública amb arguments i proves ben fonamentades.

El Síndic Municipal ha de ser un servei que permeti personalitzar els problemes (grans i petits) dels ciutadans. Aquesta mena de jutge de pau pot agilitzar la recerca de solucions en problemes de contaminació acústica, com ara crits de gossos que fan la vida impossible als veïns. O forçar l'ajuntament a denunciar en nom del propi municipi tota mena d'irregularitats urbanístiques, obres dubtoses o abocaments il·legals, sense que el ciutadà estigui obligat a presentar denúncia en nom propi. Sovint es dona el cas de persones que -comprensiblement- no volen signar una denúncia sobre qualsevol irregularitat per por a represàlies. És en aquests casos que el Síndic podria pressionar els tècnics municipals per tal que ells mateixos estiguessin facultats per denunciar els despropòsits concrets i solucionar el problema amb eficàcia i rapidesa.

En el cas de Manlleu, el Síndic Municipal actua a sol·licitud de qualsevol persona física o jurídica quan presenti una queixa i demostri tenir un interès legítim per l'objecte de la queixa. També pot actuar d'ofici, és a dir, a iniciativa pròpia, quan les circumstàncies ho requereixin. Totes les actuacions del Síndic són gratuïtes, i no és necessària l'assistència de cap advocat o procurador.

Tot i que la unanimitat a favor d'una persona sovint és impossible, la proposta de Joan Sala com a Síndic Municipal de Vic s'hi acosta. Amb una dilatada experiència com a mestre i professor universitari, psicòleg, periodista (i per tant defensor del ciutadà en tasques de suplència), mediador, educador i monitor de joves i adolescents tutelats i director durant 22 anys del Centre Residencial Osona, em sembla un bon candidat. Li desitjo molta sort. A ell i a
tots plegats.

Parlant del tema amb l'amic Joan Lagunas, que l'any 1995 encapçalava la candidatura de IC-Verds , em vaig empescar una figura retòrica: "espero que Joan Sala no tingui gaire feina. Serà un senyal que les coses van bé". La resposta de Lagunas va ser clara: "pressuposar que l'administració municipal o la pròpia ciutat poden funcionar amb un 100% d'eficiència i sensibilitat potser és demanar massa. El Síndic tindrà feina, no en dubtis".