El teix (Taxus baccata) va ser protagonista en una de les novel·les més conegudes d'Agatha Christie, Un grapat de sègol (1953), en què la víctima mor després d'ingerir taxina, extreta d'un teix del jardí. De lluny, aquesta conífera té l'aspecte d'un avet menut i malgirbat, de fulles lanceolades, primes i de to verd fosc. És un arbre emblemàtic, un dels més longeus del món, amb un gran valor cultural i natural.

Des de temps immemorials, els humans coneixien les propietats excepcionals de la fusta del teix per fabricar eines, especialment arcs, i la toxicitat extrema de tot l'arbre, excepte la part carnosa del fruit (l'aril), comestible i emprat per a fer begudes i licors, però no les seves llavors. Els ocells i alguns carnívors també en mengen i en dispersen les llavors. Aquestes propietats, conjuntament amb la longevitat extrema de l'arbre (a Gal·les s'ha datat un teix de 5.000 anys!), li han conferit un caràcter màgic i simbòlic. Recentment, al llarg del segle XX, s'han aplicat les propietats anticancerígenes extraordinàries dels seus compostos orgànics (taxans).

D'ençà de la darrera Glaciació, els teixos van esdevenir molt rars arreu d'Europa, relegats a les bagues i barrancs, enclavaments humits i protegits, de les muntanyes calcàries. Molt vulnerables, en regressió, estan compromesos seriosament en el context de canvi climàtic i d'increment del risc d'incendis.

A Catalunya, la major part de teixos centenaris són exemplars solitaris, excepte dos casos notables: la teixeda de Cosp (la Serra de Cardó) i la del Barranc de la Fontfreda (el Montsec). Hi ha rodals amb teixos relativament joves al Prepirineu i muntanyes litorals, per exemple, a les serres de Cardó i Llaberia, al bosc de Poblet i a l'Alta Garrotxa. A Osona, a banda d'un nombre gens menyspreable repartit per parcs i jardins, en queden ben pocs i aïllats a les serralades que envolten la plana de Vic.

Amb l'objectiu de millorar el coneixement i la conservació de les teixedes, s'acaba de fer públic un manual amb els resultats del projecte Life Taxus (descarregable a www.taxus.cat), finançat per la Unió Europea, liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i coordinat per l'incansable biòleg torellonenc Jordi Camprodon. Aporta experiències, pautes i esperances ben fundades per a la recuperació del teix.

Molta sort al teix, moltes gràcies Jordi i bones festes a tothom!