Ben entrats al segle XXI, el fer de la creació musical contemporània necessita una reformulació que vehiculi l’aglutinació formal (que no estructural) en una estètica de les estètiques i una condensació semiòtica articulada en una significació dels significats.
No és en cap cas un imperatiu absolut sinó una necessitat categòrica per tal de poder generar objectes sonors del –i pel– segle XXI, és a dir, objectes sonors capaços de respondre a l’exigència de l’experiència estètica en un món multicultural com el contemporani però que al mateix temps transcendeixin l’àmbit contemplatiu de la forma i es manifestin també com a contingut significacional. L’hermetisme i l’autonomia d’un art no manipulable queden garantits davant la contundència d’un entramat estètic infranquejable i d’un contingut propi inalterable respectivament.
Cenyeixo la meva argumentació a partir d’ara en el terreny estricte de la creació de música contemporània amb text, és a dir, d’allò que en deriva de la suma de la disciplina musical i la disciplina lírica. La teorització sobre d’altres disciplines o la suma d’elles ja correrà a càrrec d’altres vintiunistes que parlaran amb més autoritat dels cims que assoleixi la seva obra.
L’objecte sonor del segle XXI en la seva formulació lírico-musical s’expressa en tres nivells equivalents i no jeràrquics en el binomi abans anunciat, el de la percepció sensible i la significació. Així doncs, mentre en el primer puntal s’hi exposen l’estètica musical, l’estètica lírica i l’estètica resultant de la conjunció de les dues anteriors (connexió que es pot articular en afirmació, contradicció o no-relació), en el segon puntal, el del contingut significacional, hi apareixen la significació musical, la significació lírica i també la significació resultant de la conjunció d’aquestes dues, amb les mateixes possibilitats de correlació que les anteriors.
Totes les estètiques generades i per generar són elements de construcció formal, i tots els significats significables són elements de justificació artística.
L’encontre definitiu entre aquesta forma i aquest contingut i la recíproca alimentació entre els dos puntals constituents fonamenten el preuat Objecte sonor del segle XXI sota els principis irrenunciables del Vintiunisme.
Adéu Postmoderns.
Ara a portada
-
Societat Salut i l'Ajuntament de Vic perfilen la cessió del solar del Mercat Municipal per construir-hi un nou CAP Irene Giménez Vinyet
-
Societat Osona Salut Mental amplia les instal·lacions amb consultoris nous i sales per a teràpies de grup Redacció
-
Ciutats Sau instal·la alarmes per advertir la població en cas de trencament de la presa Arnau Urgell i Vidal
-
Cultura i Mitjans El bressol original que va allitar Jacint Verdaguer s'exposarà de forma permanent a la Casa Museu de Folgueroles Redacció
-
07 de març de 2013
Havent-me llicenciat en filosofia a la UAB (disculpin la grosseria de la primera persona, però em provoquen vòmit compulsiu les autoreferenciacions fetes amb terceria), actualment estic minoritzant la meva ignorància musical cursant la carrera de Composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, procés culminatiu dels anys d'academicisme modern al Taller de músics i tradicional, al Conservatori de Vic. Amant declarat -i correspost- de la polèmica, prometo retornar l'essència bèl•lica a la crítica artística i defugir, amb totes les conseqüències implícites, de la compassió vers la mediocritat creativa.