Campionat: Mostra de teatre jove “Molta merda”
Camp: Institut del Teatre de Vic   
Temporada: 2012-13  Dia: 2 de juliol
Hora:  22:00h
Àrbitre: Arnau Tordera

Equip Local - Taller de teatre musical
Entrenador: Antoni Font (director)
Jugadors:
-    Laura Domènech (soprano)
-    Irene Gonzalo (soprano)
-    D’altres bons jugadors el nom dels quals no recordo    

Equip Visitant - Wicked   
Entrenador: Stephen Schwartz (compositor i lletrista)
Jugadors:
-    Música d’aparença pop però d’una gran bellesa i complexitat
-    Enorme exigència a les veus femenines tant en l’àmbit tessitural com en la mètrica

                                                        Resultat final: 2-0

Observacions: essent la mostra d’un “simple” taller el que s’havia d’esdevenir res feia esperar que d’entre les veus que l’interpretaven n’emergissin les de dos àngels celestials. I no em refereixo només, és clar, a dues veus que es podrien considerar d’una correcció notable dins un taller juvenil. M’hi estic referint com a dues veus femenines que bé podrien capitanejar el cim de l’univers del cant i fer-ho amb un gust i una elegància exquisits. El més sorprenent de tot plegat és que un fenomen tan poc habitual, quan es manifesta, ho fa en l’exclusivitat d’una sola persona però en aquesta ocasió la duplicitat de la sorpresa la va fer encara més plaent.

Incidències: per bé que les cordes vocals de Laura Domènech i Irene Gonzalo estan tocades per mans divines és de justícia atribuir una part del mèrit d’aquesta bellesa desmesurada al mestre que ha encarrilat el seu talent cap al bon port on es troba ara. Antoni Font mereix un sentit reconeixement per la seva tasca en la formació de cantants de gran nivell a Osona. Projectat a la vida pública osonenca a través del programa “Fem un musical” (però amb una carrera de més de 15 anys a l’esquena) cada vegada s’evidencia més l’èxit del seu treball pedagògic en l’art de la interpretació vocal i s’erigeix sense cap dubte, com la figura cabdal en el mestratge d’aquesta tècnica.  

Públic: Format essencialment per familiars i amics no va insultar en cap moment als jugadors. Exceptuant alguna fotografia amb flaix durant l’espectacle, va tenir un comportament correcte, aplaudint efusivament quan ho mereixien – i també quan no ho mereixen tant -.