Veure i viure com es gestionen segons quines coses des de dins l’Ajuntament sovint és vergonyós. Resulta que tenim l’ordenança municipal, altrament dita «de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana» (molt modern i a l’ordre del dia, tot plegat), aprovada el 2006 i que, lluny del que suggereix el seu nom, ve a ser una mena de Codi Penal municipal, fiscalitzador de les llibertats i amb ànim més aviat recaptatori que res més. 

A l’últim ple de l’Ajuntament es va modificar. Per fi, pensareu. Doncs no. El que és vergonyós és que la modificació presentada pel govern de la ciutat estava basada en alguns canvis legislatius i en una proposta de la Guàrdia Urbana. Tan simptomàtic! Es veu que les multes relacionades amb l’alcohol i les drogues passen a gestionar-les i cobrar-les la Guàrdia Urbana, en comptes de la Generalitat, que és qui en té la competència. Molt qüestionable aquesta autoimposada gestió, amb un ànim totalment recaptatori i amb molt poca voluntat de fer polítiques preventives i de reducció de riscos en el consum de drogues i alcohol. No sé si sabeu que fa uns mesos es va incorporar en Barney a la Guàrdia Urbana, el gos policia que, entre d’altres, troba bossetes de marihuana a les butxaques de la gent. Sort n’hi ha! Aquesta modificació recaptatòria és "per amortitzar el gos", segons paraules de la regidora de convivència i seguretat, Susagna Roura. En cap cas per buscar una millor convivència entre les persones que viuen en aquesta ciutat. 

Més enllà de la necessitat de revisar en profunditat l’ordenança, també fa anys que esperem que aquest equip de govern (i l’anterior) doni compliment a la resolució 577/10 del Parlament de Catalunya, aprovada en el ple monogràfic sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats, el març del 2014. Fa quatre anys i mig! Diu, textualment, "Instar els municipis a promoure la revisió de les ordenances de civisme i dels plans de seguretat perquè no accentuïn l’estigmatització i la penalització de persones en situació d’alta vulnerabilitat i pobresa". I així ho han fet diversos ajuntaments. Menys el nostre, que com passa amb tantes altres coses, com si sentissin ploure, amb una modificació més que motivada en el context d’increment de la pobresa i les desigualtats. 

Alguna de les modificacions que s’han introduït era necessària, sobretot les que deriven de modificacions legislatives però, què passa amb els articles que estigmatitzen la pobresa? Hi ha exemples flagrants. A l’article 9, que estigmatitza les persones abocades a la mendicitat, només es parla de denúncia i sanció i textualment que "es procurarà facilitar el retorn dels forasters al seu lloc d’origen" (us sona?). Perquè com tots sabem, la mendicitat a Vic ve de fora, a Vic no hi ha gent pobra i necessitada (llegiu la ironia). No diu res d’acompanyar-los als serveis socials perquè els informin dels drets que tenen. 

Podem continuar. L’article 42 parla de les fonts públiques: es continua prohibint beure-hi directament! O fer-hi coses tan bàsiques i que s’han fet tota la vida, com rentar-hi fruita i verdura. L’article 35 prohibeix jugar al carrer i fer activitats esportives i lúdiques fora dels recintes habilitats per aquesta finalitat. Us imagineu que la Guàrdia Urbana fa fora un grup d’escoltes que està jugant a la plaça Major? Doncs a Vic ha passat. Què voleu que us digui, a mi m’agrada que els infants es diverteixin a l’espai públic. 

L’article 110 és un dels més discutibles. Prohibeix estendre la roba a les obertures que donen a la via pública! Amaguem les vergonyes, no fos cas que els veïns sabessin de quin color porto les calces. Aquest article es va afegir pocs mesos després que entrés el feixisme al consistori vigatà, quan se’n depenia per algunes votacions. La proposta de l’extrema dreta l’últim que perseguia era la convivència ciutadana, i molt menys un "bon costum". Els bons costums són rentar la fruita a la font, estendre la roba al balcó i jugar al carrer. Costums que la mercantilització de la vida quotidiana ens ha fet perdre. D’aquí a penalitzar-ho d’aquesta manera hi va un tros. 

Així podríem anar seguint. Com amb l’article 43, que parla de parcs i jardins i prohibeix "especialment", recalca, estirar-se al terra. Al terra de la gespa dels parcs de la ciutat! Posats a prohibir fins i tot prohibeix enfilar-se als arbres. 

Posats a posar-se punitius podrien haver inclòs a l’apartat de senyalització de l’ordenança un article que permeti sancionar aquells privats que en espais oberts al públic continuïn tenint inscripcions o simbologia prohibida per la llei de la memòria històrica. Si l’haguessin incorporat no haurien trigat anys a posar-se en contacte, si és que ho estan fent, amb els veïns del mal dit passatge General Mola. 

Aquesta ordenança demana a crits una revisió profunda que la converteixi en una garantia de civisme i convivència ciutadana. Aquest tipus de modificacions, com la que s’ha fet per gestionar les multes pel consum de drogues al carrer, no cal oblidar que és sempre a criteri del policia que fa l’actuació, com se’ns ha explicat públicament, ens temem que acabarà estigmatitzant un determinat tipus de població i permetrà fer els ulls grossos amb algun altre. Ni tan sols hi ha criteris d’actuació. L’objectiu del govern: prohibir i sancionar, sense tenir en compte la reducció de danys. Vergonyós és poc.