Fa pocs dies que hem acabat de tractar les dades de l’any 2015 del seguiment de l’estat dels rius d’Osona. Des del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, com es denomina l’àrea ambiental del Museu del Ter, ho venim fent des de l’any 2002. En el cas concret de la ciutat de Vic, disposem de dades des del 1991. De tot aquest període, en poques ocasions havíem detectat valors tan elevats de compostos de nitrogen i fòsfor a l’aigua dels rius com els d’ara.

El conjunt del rius i rieres de la comarca d’Osona encara mantenen una bona qualitat biològica, però no els sobra res. L’any 2015, i sobretot als rius Gurri i Meder i al torrent del Rimentol, que circulen en bona part per la plana agrícola de Vic, els nivells de contaminants i especialment de nutrients (nitrogen i fòsfor) han continuat augmentant respecte de l’any 2014, quan ja se’n va apuntar un cert augment. I són molt elevats abans d’entrar a Vic: al Meder a la Guixa (o Senfores), al Gurri aigua amunt de la sortida de les aigües residuals tractades per la depuradora de Vic i al torrent del Rimentol entre Gurb i Vic. Al Ter també augmenten.  Les dades dels anys 2014 i 2015 semblen indicar que aquests valors tan elevats es deuen a la gestió parcial o insuficient dels residus ramaders generats a Osona.

Als ecosistemes naturals, les concentracions de nitrogen i fòsfor normalment són baixes i el seu origen principal és de tipus agrícola, a partir de l’aplicació d’adobs, fems i purins. Aquests darrers són molt rics en amoni, que als camps de conreu canvia, s’oxida, fins a convertir-se en nitrats, que s’acaben concentrant sobretot (però no únicament) a les aigües subterrànies. Això ha portat a considerar les aigües de pous d’Osona pràcticament inutilitzables per a ús de boca des de fa una colla d’anys. I són molts litres que han quedat inutilitzats.

Ara que els nitrats (i altres components indesitjables) augmenten perillosament als rius, també els podrien acabar malmetent crònicament. Les concentracions de nutrients elevades poden provocar el creixement excessiu d’algunes espècies d’algues -fenomen denominat eutrofització-, cosa que comporta la presència d’algues en descomposició, falta d’oxigen i mort de bona part de la fauna.

Estem patint uns nyaps monumentals: haver admès l’establiment de més granges i caps de bestiar que els que ni el doble de la nostra terra no podria acollir correctament i haver confiat en un model de reducció dels residus ramaders basat en l’assecatge dels purins cremant gas... Insostenible i caríssim. Models antiquats, de curta volada, i d’una administració immobilista.

En tot cas, no hi ha ningú (ni polític ni tècnic) capaç de defensar que se’n hagi fet una gestió gens òptima ni eficient, oi? Ara cal, doncs, que ens basem en la digestió anaeròbia, si cal amb la reducció de la cabana porcina i bovina, o en un maneig diferent del bestiar, amb molta menys aigua, i el trasllat dels fems (o el seu compost) a d’altres indrets deficitaris. O amb tot o amb res d’això i amb altres propostes.

Deixem fer a la gent experta, que en tenim de sobres; facilitem-los que opinin i treballin. Sobretot, fem que les coses canviïn en positiu... El país nou ha de ser ben diferent del d’ara, i amb unes fonts i uns rius molts menys nitrats, és clar!