El passat dimarts 14 de gener la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Torelló va organitzar una xerrada de la Clàudia Galicia Cotrina al Teatre Cirviànum de Torelló. L'acte estava destinat a tots els esportistes d'edats compreses entre els 14 i 19 anys. Per tant, comptava amb la complicitat dels diferents clubs i equips esportius del poble: tennis, bàsquet, futbol, natació, voleibol, etcètera. En total hi van assistir unes 300 persones, entre les i els joves esportistes, entrenadores i entrenadors, persones directives i familiars.

La Regidoria d'Esports va organitzar l'acte en tres parts, primer es va projectar un breu documental, de menys de mitja hora, sobre la Clàudia. Després una entrevista amb l'esportista torellonenca, tractant sobretot temes vinculats amb els valors de l'esport. I, finalment, va ser la gent del públic qui va fer-li preguntes. Una bona iniciativa que va permetre, en primer lloc, conèixer de primera mà l'experiència d'una de les millors esportistes de les nostres contrades. I, en segon terme, perquè va unir en un sol acte a molts joves esportistes en diferents disciplines. Com van expressar els organitzadors, va ser com un entrenament col·lectiu.

Per aquells qui no coneguin la trajectòria de la Clàudia Galicia, us recomano que us mireu el documental enllaçat més amunt i que es va projectar el dia 14. Costa trobar un cas com el seu. No tothom pot presumir de ser una de les millors esportistes del món en dues disciplines tan diferents com són l'esquí de muntanya i la bicicleta de muntanya. I, a més, haver-ho aconseguit ja de gran (gran, per algú que es dedica a l'esport) després d'haver-se titulat en Arquitectura Tècnica i compaginant les competicions amb la feina d'aparelladora.

A la xerrada, la Clàudia va fer un repàs de la seva trajectòria com a esportista des de petita i la seva relació amb Torelló. També va fer molt èmfasi al que ella considera que és la clau de l'èxit. Per ella l'important és gaudir de l'esport sense obsessionar-se amb els resultats: "l'èxit és la satisfacció personal d'un mateix. Si m'he preparat bé i he assolit l'objectiu això és l'èxit. És important que cadascú es marqui els propis objectius, si penséssim que guanyar fos l'èxit ploraríem cada diumenge".

També va intentar transmetre quins són, per ella, els valors més importants de l'esport. I ho va concretar en un, el respecte. "M'he adonat que en els moments esportius més crítics és quan realment coneixes a la gent i és quan molts perden el respecte. La constància, l'esforç i el sacrifici són molt importants per arribar a dalt de tot, però el més important és el respecte. Molts insults, enveges i moltes coses dolentes surten quan estàs lluitant a 180 pulsacions. El respecte s'ha d'assolir des de petit, però és un valor que no es pot perdre mai", va concloure.

Després va venir el torn de preguntes i la veritat és que n'hi va haver d'interessants que van permetre veure quines eren algunes de les preocupacions d'entrenadors i esportistes. L'acte va durar poc més d'una hora i quart i, la veritat, va ser una autèntica lliçó i una gran oportunitat de gaudir de la naturalitat i sinceritat d'una atleta que hauria de ser un referent a seguir.

El balanç dels assistents va ser molt positiu. La majoria de noies i nois van estar atents i van demostrar molt interès que es va reflectir en el torn de preguntes. Tot i així, hi va haver a qui l'acte se'ls va fer llarg. Segur que més d'un hauria preferit ni tan sols ser allà. Això es va traduir en algun comportament molt desagradable. Sense manies, n'hi havia que es van passar l'estona xerrant, movent-se, aixecant-se i molestant els de davant i de darrere. Algú dirà que és normal i habitual amb nois i noies d'aquestes edats. Que això sempre ha passat en actes d'aquest tipus amb joves adolescents. I és cert que són edats conflictives i que sempre hi haurà aquells qui necessiten donar la nota i cridar l'atenció. Però, alhora, queda clar també que són nanos que estan als antípodes del principal valor que defensava la Clàudia Galicia des de dalt l'escenari. Desgraciadament, veient-los actuar així, no pots evitar imaginar-te quina mena d'esportistes són damunt del terreny de joc