En l'última setmana amb activitat parlamentària al Congrés, Moncloa ha volgut prémer l'accelerador. Sánchez va agafar a tothom -fins i tot als seus- amb el peu canviat fent els canvis al seu govern d'una manera inesperada tant en temps com en forma. Ens té acostumats al regat en curt, quelcom que li serveix per agafar tothom desprevingut i, d'alguna manera, guardar-se el trumfo per marcar l'agenda. A més, així, esdevé també un líder temut -per imprevisible- tant per propis com per aliens.

Per si fos poca cosa, Sánchez aprofita els últims dies abans d'anar-se'n de vacances per aprovar incomoditats a correcuita. Incomoditats com són la llei de memòria -insuficient i decebedora- o bé la de seguretat nacional -o la dels interins-. El cas és que amb tot això fa una carambola: tapa el que per el PSOE ha estat una incomoditat més gran -els indults- i a la vegada pressiona als grups que van donar suport a la investidura sota la sempiterna amenaça d'acusar-los d'alinear-se amb la dreta.

Sabem com acaba el curs però no sabem ben bé com començarà, ja que tot passa i caduca molt ràpid. Tampoc sabem si l'estiu ens depararà alguna sorpresa -recordem que l'any passat ens assabentàvem que l'emèrit se n'anava a casa d'uns amics de la península aràbiga en ple agost-.

Tan de bo serveixi aquest agost perquè tothom tingui un mínim recés per agafar aire, de ben segur que de cara al setembre ens caldrà tenir els pulmons plens per fer front a una tardor que no fa pinta de ser fàcil. Les tramitacions parlamentàries de les normes que diuen voler impulsar de ben segur que seran convulses i conjuntament amb els nous pressupostos fan un caldo de cultiu que ho acaba de fer tot més enrevessat.

Més bo seria encara que el mateix Sánchez aprofités la pausa de l'estiu per esprémer-se la mullera i fer el cop de cap per portar a la Mesa de Diàleg i negociació una proposta realment valenta. Fins ara, tot el que hem sentit i vist, no és massa esperançador. La "conllevanza" socialista és temptadora per als que els toca gestionar el moment a la Moncloa i a la vegada la història demostra que acaba portant, més d'hora que tard, a l'enfrontament i a l'enquistament. I la mateixa història serà qui n'acabi jutjant els responsables. Sabent que Sánchez juga sempre a curt, hem d'estar preparats per a tot i en qualsevol moment, perquè mai se sap.

Una vegada més, la pilota és a la seva teulada per més que facin veure que no va amb ells.