Osona té molts pobles petits i freds. No em refereixo només a Cantoni -que també- però aquestes característiques (estar sol, o amb "els de sempre", i el fred) són raons que fan que les persones intentin trobar sistemes d'animar-se, d'escalfar-se, de sortir de la rutina. Així acaba emergint l'alcohol com a rei de la festa perquè és una droga tolerada, admesa, acceptada i incentivada socialment, malgrat que és de les més perilloses que hi ha. Demaneu-ho a l'amic i escriptor Sebastià Alzamora i al seu magnífic i admirable article a l'ARA (18.12.2016) Sí, soc alcohòlic. Hi explica que ha passat pel procés de desintoxicació, que és molt conscient que mai més de la vida pot provar una gota d'alcohol perquè l'alcoholisme, diu, és una malaltia crònica i s'hi pot tornar a caure al més mínim descuit.

De drogues n'hi ha més, ja ho sabem, moltes, i algunes circulen a plaer per la comarca. Però tenen l'avantatge que no són legals i, al mateix temps, potser no tan nocives. L'alcohol no només és legal, sinó que, com deia fa un moment, s'incentiva. Ahir sentia una conversa en un restaurant (fora de Cantoni) en què un amic deia a l'altre que fes el favor de demanar la cervesa amb alcohol, que amb una que no en tingués quedava en ridícul. L'amic es va mantenir ferm, per sort. Però això no s'estila, al contrari: acostumem a derivar cap al "va, fem una cervesa, i dues, i tres, per què no, si no ens fa res, si no sortim pas del bar ballant la conga!"

Al meu voltant veig moltes persones alcohòliques i la immensa majoria es pensen que no ho són, perquè fan una cervesa o copa de vi al matí, dues al migdia a més d'una copeta, i a la nit una altra beguda d'alta graduació i/o més cerveses. I això creuen que no fa res. Jo me'n faig creus i m'entristeix pensar que probablement aquestes persones, si no prenen consciència de la seva malaltia, acabaran trobant-se molt malament, se'ls escurçarà la vida i, per descomptat, a partir d'un punt no la gaudiran gens ni mica.

Deu quedar de iaia Concepció (la meva se'n deia, per això em surt aquest nom) proclamar aquestes coses de l'alcohol, però em sembla que no he dit res que no sigui cert. I estic segura que els alcohòlics-que-pensen-que-no-ho-són, suportarien més bé el fred, l'aïllament i els cops durs de la vida amb bona salut. I els sortiria de somriure des de dintre. Sense boires es pot tirar endavant. I mai no és tard per fer el pas.