El dilluns 18 de novembre l'INE (l'Institut d'Estadística de l'Estat Espanyol) va començar a recopilar dades dels mòbils dels ciutadans espanyols que tenen contracte amb les principals companyies de telefonia: Orange, Movistar i Vodafone. Aquest fet va ser polèmic, almenys als mitjans i a les xarxes socials, pel ja clàssic debat sobre la privacitat. Tot i que és bastant clar que la recopilació de dades serà anònima, la majoria de mitjans han publicat recomanacions perquè, qui vulgui, pugui deixar de ser seguit mentre dura la investigació. NacióDigital, per exemple, va publicar una notícia titulada "Com evitar que l'Estat et rastregi el mòbil durant l'estudi de l'INE".

Doncs a mi l'únic que em sap greu és que l'organisme que ho fa sigui de l'Estat Espanyol i no de l'Estat Català. De fet, a mi no em seguiran perquè no soc de cap de les companyies abans esmentades. Però, si ho fos, l'única reticència, insisteixo, seria per qui ho fa i no el motiu pel qual es fa. Estaria encantat de la vida de formar part de l'estudi perquè estic convençut que pot ser un estudi beneficiós. Ho veig com un servei a la societat.

En general, veig molt positiu el seguiment que es fa de la meva ubicació a través dels dispositius mòbil. ¿Us heu preguntat mai com sap Sant Google que hi ha restriccions de trànsit en una carretera? No em crec que ningú trobi inútil que GoogleMaps et proposi la millor ruta per arribar a un destí i que, amb una precisió mil·limètrica, et detalli les retencions i proposi rutes alternatives. Això només és possible si Google rastreja els mòbils que es troben dins els cotxes.

¿No us agrada trobar-vos a un lloc a on no aneu habitualment i demanar-li al mòbil que us localitzi els destins més propers?: per comprar el pa; per anar a dinar; per carregar el cotxe elèctric; per trobar una farmàcia oberta; per demanar un taxi; per anar a veure la pel·lícula que acaben d'estrenar o per trobar-te amb un amic, per posar només alguns exemples.

També és gràcies a la geolocalització que molta gent recull les pròpies dades d'activitat física. Si, a més, disposem d'un Smart Watch amb GPS podem saber els quilòmetres que fem al dia, quantes calories cremem, quants minuts ens movem i sobretot el recorregut que hem fet. Fins i tot alguns rellotges avisen a Urgències i envia la teva ubicació si caus i considera que has perdut el coneixement. ¿I què me'n dieu de poder localitzar el teu dispositiu mòbil en cas que l'hagis perdut o te l'hagin robat?

La veritat és que la llista de beneficis de la geolocalització és llarga i, espero, que aviat s'estengui a altres usos. Per exemple: ¿per què no comptem així quanta gent hi ha en una manifestació? O ¿per què hem de fer cua al Supermercat per pagar quan la tecnologia ja ens permet carregar el carro de la compra i sortir directament al pàrquing sense passar per caixa? D'aquí a molt poc temps molts d'aquests usos els haurem assumit amb tota normalitat i se'ns farà estrany que no s'hagués fet abans.

Per suposat, hi ha encara moltes ombres i la legislació en aquest àmbit s'ha d'anar adaptant a les noves capacitats tecnològiques. Té molts perills i se'n pot fer, i se'n fa, un ús descontrolat que pot vulnerar alguns dels nostres drets. Per exemple, fa pocs dies vaig comprar-me unes vambes en una botiga oficial de la marca Under Armour. No havia fet cap cerca a Internet de cap producte d'aquesta marca, senzillament vaig entrar a la botiga i me les vaig comprar. Doncs bé, al cap de dos dies a Facebook vaig rebre al meu Timeline un anunci d'aquesta marca.

Fins i tot a vegades he rebut anuncis de productes que només he comentat en converses de WhatsApp. La quantitat de dades nostres que circulen sobre els nostres gustos, preferències, costums, moviments i, fins i tot, pensaments ideològics és inimaginable. També fa por l'ús que en pugui fer segons quins governants o quines forces de "seguretat".

Però fins i tot en aquests àmbits hem de mirar de buscar el sentit positiu perquè ens hem d'anar acostumant a aquest nou entorn digital. Per segons quins delictes la geolocalització pot ser molt útil per resoldre'ls i detenir i condemnar-ne els autors. I si el "núvol" em coneix i sap les meves preferències també me'n puc beneficiar. Si, per exemple, sap que soc vegetarià i que m'agrada la Billie Eilish prefereixo que abans em recomani un restaurant a on menjar un bon cuscús i que em digui quan la cantant nord-americana treu un nou videoclip que no pas veure anuncis d'un asador o de la nova gira de la Shakira.

I, si no, sempre ens queda l'opció de passar de tot plegat. Al mòbil podem desconnectar la geolocalització de les apps i fins i tot podem desinstal·lar-les. I si ens arriben notícies o anuncis a les xarxes socials ningú ens obliga a fer-los cas o llegir-los, els podem ignorar com fem amb el correu comercial quan ens arriba a casa i llencem directament a la paperera.