En una cafeteria del barri de Gràcia de Barcelona escolto una conversa que em té intrigada… Una noia li explica a una seva amiga que les relacions sexuals són doloroses per a ella. I això fa que no pugui gaudir plenament de la sexualitat en parella. “Això és que la teva parella no en deu saber prou”, li respon l’amiga.
Què hauria de saber i de conèixer aquesta noia per evitar el dolor en les seves relacions i per deixar lloc al plaer? Existeixen les parelles inexpertes?

Normalment, quan apareix una dificultat dins de la sexualitat, un dels dos membres de la parella en paga les conseqüències directament (dolor en aquest cast) però la responsabilitat d’una sexualitat plaent i sense dolor sol ser dels dos. I parlo de responsabilitat i no de culpabilitat perquè quan un és responsable d’alguna cosa hi pot fer quelcom de manera activa per resoldre-ho. Amb la culpa, poca cosa hi podem fer a part de castigar-nos... i això és el que precisament no volem. Res de càstig, anem a buscar possibles solucions!

Com es podria millorar la sexualitat en un cas com l’anterior? De bones a primeres, i sense conèixer els detalls, se’m podrien acudir tres coses per donar un cop de mà a aquesta parella:

•    Millorar la seva comunicació sexual

•    L’autoconeixement per part d’ambdós membres de la parella

•    L’ajuda d’un/a professional de la salut sexual, si s’escau

Moltes parelles tenen una comunicació escassa o nul·la quan parlen de sexualitat. La sexualitat és quelcom que es fa i se’n parla poc. “Si m’estimés ja sabria el que m’agrada” sovint pensen, sobretot i malauradament, moltes dones. Però les parelles no tenen poders màgics com per endevinar els pensaments i els desitjos de l’altre/a. Precisament per això és important explicar a la parella aquelles coses que a un li agraden i l’exciten.

Hi ha un pas important i previ a comunicar a la parella allò que a un li pot agradar i excitar més: conèixer què és el que a un li agrada i l’excita més. Per això, és important l’autoconeixement en matèria de sexualitat. Poca cosa se li pot explicar a la parella si un mateix no sap què és el que més li agrada a nivell sexual. Per això, l’aposta és molt clara: explorar i investigar, descobrir i sentir curiositat per la pròpia sexualitat.

Malauradament, moltes vegades, situacions com la descrita anteriorment fa que la curiositat i la motivació necessària per investigar dins de la pròpia sexualitat sigui cada vegada menor. “Si no hi hagués dolor, estaria disposada a investigar i a sentir més curiositat però el dolor m’ho impedeix; ara ja no en tinc ganes”, diuen sovint moltes dones.

El paper d’un professional de la salut sexual pot ser molt important en una situació com aquesta. Cada vegada són més els psicòlegs que treballen conjuntament amb fisioterapeutes especialitzats en sòl pelvià per donar un cop de mà a pacients que es troben en situacions similars. Els mites i les falses creences sobre la sexualitat que estan al nostre voltant impedeixen poder viure una sexualitat plena i el desconeixement sobre el funcionament del propi cos i sobre com es pot treballar físicament per pal·liar el dolor impedeixen que una parella pugui gaudir plenament d’una bona sexualitat en parella.

Conclusió: la nostra vida afectiva i sexual és molt important per al nostre desenvolupament com a persones i per a cuidar la nostra relació de parella. Què us sembla si hi posem totes les eines necessàries perquè sigui satisfactòria?