ARA A PORTADA
-
La CUP proposa al Parlament accions per «revertir» l'estat «deplorable» de l'estació de tren de Manlleu Redacció
-
-
-
Protesta d'Osona amb Bici en contra de la prohibició d'anar amb bicicleta en alguns carrers de Vic Redacció
-
L'Ajuntament de Torelló talla una connexió il·legal d'aigua en un habitatge ocupat del carrer Sant Josep Redacció
- Blanca Busquets
- Escriptora
Resulta, segons aquesta persona, que Cantoni no té ajuntament perquè en un moment determinat de la seva història, se’l va treure del damunt i va dir “Va, quedem-nos només amb el de l’Esquirol, que funciona molt més bé”. És a dir que Cantoni tenia un ajuntament que va desdenyar suposo que perquè li portava massa feina (l’organització del poble, la neteja, les obres, les clavegueres, els conflictes veïnals, les eleccions... ja se sap) i va delegar aquesta feinada en l’Ajuntament que ara tenim, el de l’Esquirol.
Aquesta teoria encara no l’havia sentit mai i friso per parlar amb aquest noi sobretot perquè m’expliqui on era exactament el tal ajuntament de Cantoni, perquè segur que també ho sap. El que llavors no m’explico és per què els meus avantpassats de fa un i dos segles escriuen que anaven a fer gestions a l’Esquirol. Que no era prou bo l’ajuntament de Cantoni?
Això no és cap broma, això va anar així, i em preocupa que hi hagi tant de desconeixement de la història local en algunes persones. I no parlo només per aquest noi i pel nostre municipi, estic segura que hi ha gent que no té ni idea de la història recent del lloc que l’ha vist créixer a tota Catalunya (i de més enllà no en parlo). Deixant a part Barcelona, la història de la qual ens fan estudiar perquè és la capital del país, la resta... s’explica prou, a les escoles? Hi ha alguna assignatura que inclogui la història local? Diria que no. Si així fos, aquest noi no explicaria coses tan fantàstiques com la que va explicar als meus amics.
La resta del que els va dir, va ser previsible. Mig de broma, mig seriosament, va dividir les “propietats” dels dos pobles, és a dir, l’espai natural del Cabrerès ("Vosaltres la Foradada, nosaltres Cabrera" etc.). Potser aquest noi ignora que a Cantoni tenim la mateixa relació amb l’Esquirol que Catalunya amb Espanya (perdoneu-me, esquirolencs de bona fe, és perquè s’entengui) i que ja podem anar dient que això és nostre, si tot és de l’ajuntament "d’allà baix". Ai! Quina llàstima que ens espolséssim el nostre ajuntament!
Escric des dels 12 anys i he treballat tota la vida a Catalunya Ràdio. Tot i que visc entre Barcelona i Cantonigròs, Cantoni és d'on són les meves arrels maternes i on em sento a casa. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), Constel·lacions (2022), Els dies robats (2024) i, l'última, Habitacions compartides (2026). També vaig publicar un assaig sobre el Collsacabra (Collsacabra [Una biografia]) el 2025. Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La creixent atracció de la UVic-UCC entre els estudiants de la Catalunya Central Josep-Eladi Baños
- Pressupostos per avançar que també són una necessitat per a Osona Toni Poyato
- El camp, la neu, les motos, els cotxes Blanca Busquets
- Entre la fugida d'estudi i el tancament de files Lleonard Sànchez
- Puix que aguanta, suïcidem-la Enric Casulleras
- De Reis a la Candelera Blanca Busquets
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
