Justament el dia 10, allò que s’ha nomenat com “l’endemà”, els alcaldes i alcaldesses del Lluçanès ens reuníem per dues qüestions que jo crec de gran importància: la petició de reconeixement de la comarca del Lluçanès i la presentació del procés que es farà per realitzar la carta del paisatge del Lluçanès. Dos elements de gran transcendència territorial.

La comarca del Lluçanès (del paisatge en parlaré un altre dia) sembla que requerirà d’una consulta. Vàrem veure com en el ple del Parlament de Catalunya del passat 30 d’octubre es va aprovar una moció a favor de la creació de la comarca del Moianès i també del Lluçanès. Ara bé, amb una prèvia consulta a la ciutadania sobre què vol, tot i que no seria vinculant.

La llei que regula la creació de noves comarques, Llei 6/1987, amb algunes modificacions el 2003, anota molt clarament el procediment que cal en aquests casos. I no hi ha cap pas que indiqui fer una consulta, sinó que el mecanisme legal és que els plens dels ajuntaments de cada municipi acorden el que consideren necessari sobre aquesta qüestió.

Però des de la Conselleria de Governació s’ha cregut necessari posar aquesta condició que, de fet, no ha viscut cap altre procés de creació de comarques de Catalunya. I ara els dubtes son encara més grans: Qui convoca aquesta consulta? Quin resultat es donarà per vàlid? En quin termini es farà? Qui farà la campanya informativa a la ciutadania sobre aquest tema? Quina llei regularà la consulta (la darrera aprovada pel Parlament està suspesa pel tribunal)? Podran votar els majors de 16 anys?  ...?

Però amb la consulta no acaba la feina. Cal redactar la llei de creació de les comarques del Moianès i del Lluçanès, i això ho ha de fer els serveis interns de la Conselleria, i des del territori ja s’ha demanat que no s’aturi aquesta tasca. Des d’aquí, ja que ens ho han posat com a condició, posarem tots els esforços per fer una consulta el màxim participada per tothom, donant arguments clars de perquè el Lluçanès necessita una comarca (qui en vulgui posar en contra també té el seu dret, òbviament, tot i que jo no els comparteixo; crec que disposar d’una eina com una comarca pot solucionar alguns problemes estructurals). Però demanem que el Govern compleixi la seva part del tracte, i es doni una sortida clara a una petició que fa temps està sobre la taula.

Disposar d’un instrument com és una comarca no és el mateix que el d’un consorci. La capacitat d’autogestió, de finançament, de desenvolupar projectes a mida de les necessitats, amb la possibilitat de signar convenis de col·laboració amb la Generalitat per desplegament de competències, de garantir projecte culturals, turístics, patrimonials, econòmics, d’atenció a les persones, de model de territori... en definitiva, de tenir veu pròpia, és un salt equiparable a ser un país independent, que requereix alhora, n’estic convençuda, mantenir bones relacions de veïnatge als quatre punts cardinals.