No em deixen de sorprendre moltes de les reaccions que hi ha hagut sobre la decisió de la diputada Carolina Bescansa d’acudir a la sessió de constitució del Congrés dels Diputats amb el seu nadó.

Jo vaig interpretar aquesta acció, no només com la voluntat d’una mare de no separar-se del seu fill lactant, sinó també com un acte de protesta i de visualització de les dificultats per conciliar la vida personal i familiar amb la vida laboral que actualment hi ha al país, que no està de més recordar que està a la cua d’Europa pel que fa a aquestes mesures.

És per això que em sorprenen reaccions com la de dir que amb el seu sou es pot pagar perfectament una guarderia, ja que, al meu entendre, seria equiparable a dir a tots els polítics que han lluït samarretes de protesta que amb el seu sou poden comprar-se camises de disseny.

Però el que més m’ha sorprès aquests dies és el rebombori que ha causat aquest fet en comparació a la poca crítica social per la manca de paritat als òrgans que ens representen i que s’han constituït en els darrers dies. El Congrés dels Diputats, del qual Bescansa en forma part, es va constituir amb la xifra més alta de dones que ha tingut mai (138 dones i 212 homes), però encara massa lluny de la paritat.

També el recentment constituït Govern de la Generalitat, format per vuit consellers i cinc conselleres, té la xifra més alta de dones dels darrers anys, marcats per la seva escassa presència (tres conselleres dones en cada un dels mandats de Mas), però en el Govern actual tan sols una dona ocupa una de les 13 secretaries generals.

I a l’actual Parlament de Catalunya, hi ha un 38,5% de diputades, un Parlament fruit del resultat d’unes eleccions on dels 24 caps de llista dels grups amb representació parlamentària només tres eren dones.

Aquests només són els exemples més recents que evidencien l’existència d’un sostre de vidre, una barrera invisible, massa difícil de traspassar que limita la carrera professional de les dones. Un sostre de vidre que, malauradament, no només existeix en política sinó en la gran majoria d’organitzacions.

Però el que rep grans dosis de crítica social és que una diputada porti al seu fill lactant al Congrés…