Com cada setembre, ha arribat el moment d’equipar la canalla per al nou inici del curs escolar. Durant aquests darrers dies he observat l’alt grau d’estigmatització que hi ha a l'entorn, amb material sovint carregat de missatges subliminals i no tan subliminals. Molts comerços estan dividits en prestatgeries per a nens i prestatgeries per a nenes. Entre el material dedicat a les nenes abunda el color rosa, les fades, les ballarines i les dòcils princeses, mentre que al dels nens és fàcil trobar-hi de veloços cotxes, animals salvatges o professions com bomber o policia.

Quan trec aquest tema a les converses quotidianes, habitualment  la resposta és que si a les nenes els hi agrada el rosa, doncs què hi farem. Sovint em pregunto si a moltes d'aquestes nenes més que els hi  agradi  el rosa el què els hi ha passat és que el mercat se n'ha sortit amb la seva estratègia comercial de vendre estigmes heteropatriarcals.

Però, i si, suposem el cas, a una nena no li agrada el rosa? Doncs, la impressió és que ho tindrà cada vegada més difícil ja que l’estigmatització no la trobarà només amb el material escolar, sinó que se la trobarà en la pràctica totalitat d’objectes que envoltaran la seva vida d’infant. Pensem que, habitualment, quan s'entra a una botiga a comprar des de llençols fins a joguines, des d’una carmanyola fins a un pitet, la primera pregunta acostuma a ser si ho volem per a un nen o per a una nena.

L'exemple del material escolar és només la punta de l'iceberg, o el primer esglaó d'una cadena d'estigmatització i de desigualtats que queda pal·lesa en la societat en la que vivim, que afecta tots els àmbits i que cal combatre des de tots els sentits i agents implicats, i sense cap mena de dubte, cal també una aposta ferma i clara per impulsar polítiques d'igualtat des de les administracions públiques.

Si formo part de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot és, entre moltes altres raons, perquè en el seu ideari hi ha una aposta clara per generar condicions que facin possible viure una ciutadania plena a dones i homes, amb igualtat i llibertat, amb garantia de drets per a totes les persones sense distincions de cap tipus, però sobretot i també perquè en aquesta candidatura hi ha molts homes i dones que fa molt de temps que estan lluitant des de diferents àmbits per tal que aquesta premissa sigui possible.

Comparteixo candidatura amb la Gemma Lienas, una gran defensora dels drets de les persones i una escriptora amb obres impregnades d'idearis d'igualtat. Quan treballava a la biblioteca infantil, havia recomanat molt sovint els “Diaris de la Carlota” amb l’esperança que, amb la seva lectura, les noies esdevinguessin més lluitadores pels seus drets. També comparteixo candidatura amb Marta Ribas, que en els darrers anys ha traslladat una perspectiva feminista al Parlament de Catalunya en la seva feina com a diputada, i amb tants altres homes i dones que creuen fermament que cal desplegar de manera activa i compromesa polítiques d’igualtat, afrontar els aspectes de gènere de manera transversal i incorporar la perspectiva de gènere a tot el què ens envolta.