Instagram s’ha convertit en la xarxa social preferent del jovent. És una eina centrada sobretot en la fotografia i, cada vegada més, els vídeos curts. Però el que possiblement desconeix una majoria d’usuaris de més edat és que també s’usa molt, entre els adolescents, com una eina de comunicació a través del xat que porta incorporat. Recordem que Instagram, com WhatsApp, és propietat de Facebook. Totes tres xarxes tenen el seu propi xat de comunicació. No us estranyi que d’aquí a uns anys les tres xarxes s’acabin convertint en una de sola.

Per tant, Instagram té molts més usos que el principal pel qual va néixer, que era compartir fotografies instantànies del nostre dia a dia. És, a hores d’ara, un dels principals canals d’informació no només d’usuaris particulars sinó també com a eina de difusió de la comunicació corporativa.

Tot i així, sí que hi ha un factor que sembla que perdura i és l’obsessió pels likes. La mesura de l’èxit a Instagram és el nombre d’agradaments que ha tingut la teva fotografia. A tothom, o gairebé, li agrada que li reconeguin la feina que fa. I el like és una manera ràpida de mesurar si es reconeix la teva obra. El problema és quan l’usuari està molt pendent de quins i quants likes té. L’empresa, conscient d’aquesta obsessió, en ocasions malaltissa, va decidir que el nombre total de likes d’una fotografia només la podria veure el propi usuari. Un encert.

Tot i així, també hi ha qui no s’hi obsessiona, però sí que li interessa estudiar el criteri de la gent a l’hora de premiar més o menys les seves fotografies. M’incloc entre aquests i he arribat a algunes conclusions. Almenys això he detectat dels seguidors dels meus comptes.

La primera conclusió és que els teus gustos no coincideixen sempre amb els del teu públic. O, dit d’una altre manera, les fotografies que més t’agraden no són les que acaben tenint més likes. 

La segona conclusió és que els núvols agraden molt. Sobretot si són cels rogents de capvespre o a l’albada.

La tercera és que, diria, a la gent li agrada que un mateix sigui el protagonista de la fotografia. Suposo que deu tenir quelcom a veure amb la cultura de la selfie. Hi ha molts comptes en què els usuaris surten a totes i cadascuna de les fotografies.

L’última és que tenir més seguidors no és garantia de tenir més likes sinó que depèn de diferents factors. Per exemple, depèn de la temàtica del compte i també del de la publicació. Almenys en el meu cas, si penjo alguna fotografia vinculada amb l’actualitat política sol tenir més èxit que d’altres de paisatges. O, per exemple, també noto molta diferència entre dos dels meus comptes. El principal i personal amb temàtica molt variada té menys fidelitat dels seguidors que un altre que tinc dedicat només a fotografies de la Vall del Ges. I també depèn del tipus de seguidors. Els usuaris més joves, els adolescents, que tenen comptes privats i que pengen molt poques fotos, però amb seguidors molt propers, poden tenir un percentatge d’agradaments molt superiors als qui té un compte públic i molt més heterogeni.

Sigui com sigui, sembla que Instagram està guanyant la batalla de les xarxes socials i convé tenir-la molt en compte a l’hora d’estar al cas d’allò que passa al nostre voltant.