Els fets són prou coneguts per tots, però val la pena recordar-los. L’Audiència Nacional ha obert una investigació, a instàncies de la Fiscalia, per esbrinar si el regidor de Capgirem Vic Joan Coma és responsable d’un delicte d’incitació o provocació a la sedició. Tot plegat, per haver dit, en un ple de l’Ajuntament, que “cal trencar els ous per fer la truita”. És a dir, per mostrar-se partidari de desobeir el Tribunal Constitucional i fer valer la moció independentista del 9-N que proclama el Parlament català com a dipositari de la sobirania popular a Catalunya.

La investigació oberta per l’Audiència Nacional és un fet molt gruixut i atempta contra la llibertat d’expressió. Per això, un miler de persones es van manifestar dissabte a Vic i van expressar el seu suport a Joan Coma. La manifestació va aplegar gent de la CUP, ERC, Convergència, votants de molts altres partits i de l’esquerra alternativa, d’Òmnium i de l’ANC. També, ciutadans anònims i molts amics. L’ambient va ser d’escalf ciutadà per denunciar una intimidació: “Per les llibertats, ni un pas enrere”, deia el lema de la marxa, acompanyada per música de gralla, gegants i ambient de cercavila de carrer.

Vista la persecució lamentable de l’Audiència a un regidor que no ha fet cap mal, és veritat que la manifestació podia haver estar més concorreguda. Però no és només el nombre de manifestants allò que compta. El caire popular que prenen les manifestacions independentistes és l’element que de debò descol·loca Espanya. Els actes reivindicatius  de la Diada ja no són com durant els anys 90, en temps del Moviment de Defensa de la Terra,  quan s’acabava cada Onze de setembre amb còctels molotovs, contenidors cremats i  corredisses de la policia.  

Afortunadament, avui tot és cívic i exemplar. I, per descomptat també són del tot pacífiques les accions organitzades pels anticapitalistes del puny clos de la CUP. Per tant, és molt injust que es trobin “indicis de criminalitat” en les paraules serenes d’un representant municipal, innocent i educat.

Però és que aquí no s’acaba la ximpleria judicial. El fiscal vol que s’investigui si  Joan Coma va incitar de forma “tumultuària” a no complir les resolucions del Constitucional i justifica les diligències obertes, atesa la condició d’autoritat de Coma i perquè la crida pública a la desobediència que va fer el regidor va anar, segons creu,  més enllà de les intencions.

Senyors de l’Audiència Nacional, no cal que gastin més energies per investigar el succeït! Un tumult és una agitació que es produeix enmig d’una multitud de persones amb gran confusió de veus. No  és el cas. No hi ha hagut cap avalot. Ni el dia del ple ni tampoc després. Al contrari. Dissabte va haver-hi una manifestació de suport a Coma a Vic, organitzada pel moviment 30/03, i un cop més,  el balanç va ser pulcríssim i sense cap incident.

Aquesta es la gran força de Catalunya. Un poble que s’indigna quan cal, però que també somriu; fins i tot quan rep cops de garrot. És aleshores quan queda fora de joc Espanya. Quan se’ns amenaça amb querelles, inhabilitacions i garjoles, els independentistes contestem amb cadenes humanes i vies catalanes carregades d’ ingenuïtat molt sana.

I que ningú pensi que aquesta ingenuïtat és un defecte o una actitud infantil, pueril o inconscient a combatre -no oblidem que Coma pot anar a la presó! La ingenuïtat és la mirada neta, és la revolta dels somriures. Una actitud valenta, de no témer res, que fa perdre la partida a aquells que treuen bilis i foc pels queixals judicials o polítics. Ells ens voldrien veure tirant pedres enmig de tumults de barricada, per organitzar i  justificar així, com van fer l’any 1992, una nova operació Garzón.