Fa uns dies es va publicar una resolució del Tribunal Suprem que prohibeix penjar banderes "no oficials" als ajuntaments i edificis públics. Igual que ha passat amb molts altres col·lectius que han considerat aquesta sentència com un atac a la llibertat d'expressió, el col·lectiu LGTBI ha manifestat el seu desacord amb aquesta sentència mitjançant un comunicat de rebuig del Consell Nacional LGTBI, així com d'altres accions i comunicats per part de nombroses entitats.
Durant molts anys les associacions LGTBI han dut a terme una ferma lluita perquè es pengés la bandera de l'arc de Sant Martí als balcons dels ajuntaments el dia 28 de juny, dia de l'orgull LGTBI, i el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBIfòbia. I no és gratuït que la lluita de les associacions hagi estat per tal que la bandera es pengi als ajuntaments, i no en altres dependències, ja que representa valors d'igualtat i no discriminació que han d'esdevenir un pilar en les polítiques de tots els ajuntaments, siguin del color que siguin.
Penjar aquesta bandera al balcó d'un ajuntament és també un acte d'empoderament del col·lectiu LGTBI, i una manera de recordar al col·lectiu LGTBI que davant d'una agressió, ells són les víctimes i que tenen el suport de les institucions públiques. És una manera d'evidenciar que la població del municipi és diversa.
Els ajuntaments són la institució pública més propera al ciutadà, la que pot engegar mesures per donar resposta a la realitat viscuda en municipis petits, sovint molt diferent de la viscuda a les grans ciutats i poden emprendre accions efectives que passen des de la formació del personal als serveis d'informació, orientació i atenció directa.
En comarques com Osona el nombre d'ajuntaments que penja la bandera continua sent alarmantment baix. En molts municipis penjar la bandera al balcó ha sigut la primera de les mesures sobre temes LGTBI que realitza un ajuntament, i massa sovint, una de les poques mesures. Penjar una bandera en el balcó d'un ajuntament és un gest simbòlic. Tal vegada els ajuntaments busquin fórmules imaginatives pel proper 28 de juny, però si no es penja a l'ajuntament, perd gran part del simbolisme.
Ara a portada
-
Societat Un veí del centre de Vic: «Vaig anar a dormir i encara no hi havia llum» Irene Giménez Vinyet
-
Societat Entre la llum de la plaça Major i la foscor a gran part dels barris: així es va viure a Vic l'apagada elèctrica Redacció
-
Societat Una metgessa del CAP de Centelles: «Hem tornat a fer les receptes amb paper i bolígraf, com abans» Redacció
-
Societat Catalunya recupera la normalitat a la xarxa elèctrica i Rodalies torna parcialment Lluís Girona Boffi
-