ARA A PORTADA
-
Cedeix una sitja de la farinera de Casa Tarradellas i provoca l'esfondrament de part de la façana de la nau Redacció
-
-
Incendi en un pis de Torelló: tres persones traslladades a l'Hospital de Vic per inhalació de fum Redacció
-
-
Prats de Lluçanès recupera el Cafè Teatre Orient després de més de 20 anys tancat al públic Irene Giménez Vinyet

- Blanca Busquets
- Escriptora
Aquest, la Clotildina (Clotilde quan es va fer gran), és l'últim personatge que ha investigat i convertit en llibre l'escriptora Maria Carme Roca i que tindré l'honor de presentar a Muntanya de Llibres de Vic el dia 12 de gener. El llibre en qüestió es diu Les illes interiors, i té un toc osonenc perquè el senyor Ildefons Cerdà, pare de la Clotildina (i, és clar, de l'Eixample barceloní), era de Centelles.
La Clotilde Cerdà era una arpista de renom i fama internacionals, que actuava sota el pseudònim d'Esmeralda Cervantes. Va recórrer tot el món amb la seva arpa i va sorprendre nobles, reis, burgesos i el poble en general. A més, es va dedicar a la docència i va saber ensenyar els altres a estimar la música.
I què en sabem, d'aquesta dona? Doncs ben poca cosa, suposo que perquè era dona, i li va tocar viure entre els segles XIX i XX, quan el seu pare ja havia deixat un llegat imponent a la capital de Catalunya. La seva dona, la mare de la Clotildina, també es deia Clotilde i era pintora. I d'ella tampoc en sabem res, o ben poca cosa. La Maria Carme n'apunta alguns detalls que fan intuir un altre gran món que ens hem deixat perdre.
Que hi hagi persones -dones o homes- com la Maria Carme Roca que fan lluir els diamants que han quedat abandonats com una pedra vulgar al camí de la història, és una cosa que ens convé si volem recuperar el que tenim o el que hem tingut i que en general sembla que no ens preocupa gaire. I estem de sort que ho faci algú com aquesta escriptora, que fa anar la ploma de manera planera, directa i clara perquè no hi hagi ni subterfugis ni equívocs. Potser ara és l'hora de recuperar les illes. Les interiors, vull dir.
La Clotilde Cerdà era una arpista de renom i fama internacionals, que actuava sota el pseudònim d'Esmeralda Cervantes. Va recórrer tot el món amb la seva arpa i va sorprendre nobles, reis, burgesos i el poble en general. A més, es va dedicar a la docència i va saber ensenyar els altres a estimar la música.
I què en sabem, d'aquesta dona? Doncs ben poca cosa, suposo que perquè era dona, i li va tocar viure entre els segles XIX i XX, quan el seu pare ja havia deixat un llegat imponent a la capital de Catalunya. La seva dona, la mare de la Clotildina, també es deia Clotilde i era pintora. I d'ella tampoc en sabem res, o ben poca cosa. La Maria Carme n'apunta alguns detalls que fan intuir un altre gran món que ens hem deixat perdre.
Que hi hagi persones -dones o homes- com la Maria Carme Roca que fan lluir els diamants que han quedat abandonats com una pedra vulgar al camí de la història, és una cosa que ens convé si volem recuperar el que tenim o el que hem tingut i que en general sembla que no ens preocupa gaire. I estem de sort que ho faci algú com aquesta escriptora, que fa anar la ploma de manera planera, directa i clara perquè no hi hagi ni subterfugis ni equívocs. Potser ara és l'hora de recuperar les illes. Les interiors, vull dir.
Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.