La prohibició o l'autocensura ha passat a formar part del nostre imaginari. Per això, últimament, m'he preguntat si cal arribar sempre a aquests extrems. On és el sentit comú i el de la responsabilitat? Les últimes setmanes, en un calendari carregat de festes dels Tonis i de rues de Carnaval, n'he detectat alguns exemples.
Les associacions animalistes voldrien que els passants dels Tres Tombs desapareguessin del mapa. Encara no ho han aconseguit, però les seves reclamacions sí que han provocat alguns canvis. Per exemple, ja no hi ha bandes que acompanyin el seguici dels animals i es controla molt més tot el que han de tibar bous i cavalls. Queda, per tant, un passant avorrit i com els de sempre, sense evolució.
Que el benestar animal és inqüestionable no ho dubto i que s'han de prendre mesures perquè ningú pateixi, per descomptat. Ara bé, la sensació és que, massa sovint, els protocols i les normes s'escriuen des de despatxos allunyats de la realitat. Sobre el terreny, els que han treballat amb animals tota la vida se senten maltractadors quan els diuen segons què i suposo que de cuidar animals també en deuen ser uns bons especialistes. Potser seria necessari escoltar-los més perquè ells que tracten el bestiar són els primers interessats a no fer-los mal. Així, es podria evitar l'amenaça de la prohibició d'una festa tan nostrada i que uns quants treballen intensament perquè no es perdi.
Pel que fa a les festes de la disbauxa, aquest any, també hi hem començat a veure una altra realitat. A la Costa Brava, els ajuntaments dels grans carnavals han prohibit el consum d'alcohol durant la celebració de les rues i m'ensumo que serà una mesura que s'anirà estenent. Es fa per evitar els comes etílics entre els més joves i la mala imatge que es dona. Amb la perspectiva de l'edat, a mi tampoc m'agrada veure aquestes escenes, però també entenc que algunes colles ho vegin com l'aplicació de la llei seca.
Veient aquests dies els carnavals de Torelló o Taradell salta a la vista que hi ha molt jovent que no sap beure, i és trist i penós que "nens" de només 15-16 anys no s'aguantin drets. Però la inconsciència o la irresponsabilitat d'aquests joves ha d'acabar amb aquestes festes? No hi ha dret que els seus responsables i les colles de carrossaires hagin de quedar-se a casa per l'actitud d'una minoria dins d'una majoria.
Segurament el problema és un altre: qui compra l'alcohol a tots aquests menors? Qui els permet que en beguin? On són els seus pares? Què els ensenyen perquè quan trepitgin el carrer acabin així?
Al final, si tot es prohibeix, pot acabar provocant l'efecte contrari i fer encara més grans els problemes. El que convé és més sentit comú i més sentit de la responsabilitat. En definitiva, escoltar, parlar i educar.
La cultura del prohibir
Ara a portada
Publicat el 09 de març de 2020 a les 08:00