Ja ho sabeu, oi?

El govern espanyol incrementarà l’IVA dels productes del sector cultural passant del 8% actual fins el 21%. Abans de començar a exposar el què pretenc manifestar avui  i amb l’única voluntat que aquells qui no aprovaren “comprensió lectora” a 2n de primària em critiquin gratuïtament sota l’empara de l’anonimat, ja avanço que al final de l’article exposo els arguments a través dels quals articulo la meva crítica a aquesta pujada d’impostos. No fos cas que algú cregués que hi estic d’acord i que la defenso.

Arran d’aquesta notícia un fenomen viral ha començat a envair-ho tot. #laculturanoésunluxe. La xarxa en va plena i tothom omplint-se’n la boca. Vomitiu, cert? En efecte. No em vingueu parlant en nom de la Cultura, si us plau! Que sou vosaltres la Cultura? Estic cansat de la vostra hipocresia. Que és molta i molt feixuga.

En primer lloc, allò que preteneu referenciar quan empreu el terme “cultura” no s’adequa absolutament per res al què és la Cultura en la seva globalitat. Esteu fent esment únicament i exclusiva als productes o manifestacions culturals comercialitzables, aquells on s’aplica, precisament per la seva naturalesa econòmica, aquest augment de l’IVA. Només amb aquesta petita observació hom ja pot adonar-se del cinisme de l’expressió. Si generalitzar ja és  vulgar, fer-ho per beneficiar-se’n és malaltís. O és que això afectarà el més mínim al pintor urbà? O al músic que cobra eternament en negre?

En segon lloc, tot producte o manifestació cultural comercialitzable és un luxe inqüestionable. Les societats – primitives o avançades – generen cultura espontàniament com una necessitat existencial. Com és evident, el resultat d’aquesta actitud creativa és honest i sincer, i no té per tant cap altra finalitat que la d’esdevenir-se naturalment. La mercantilització de la cultura per altra banda té  entre els seus objectius vertebrals el lucre desmesurat d’aquells qui regeixen la superestructura del sector. És un luxe perquè no és una necessitat. Ep! No dic que la cultura no ho sigui, que ho és i ja ho he apuntat abans amb prou claredat, em refereixo només al seu comerç. No critico per res que la cultura hagi esdevingut un element d’intercanvi econòmic però sí que exigeixo que no s’intenti banalment maquillar aquesta dura realitat. Per molt que desagradi.

Ah, ah, ah! Que aquesta expressió “és un luxe” només pretén fer referència al fet que l’IVA del 21% és exactament el que tenen els productes de luxe? Vull pensar que una persona adulta no faria el següent raonament: el membre m’amida exactament com l’avantbraç, per tant, el meu avantbraç és un membre. Disculpeu-me per la grolleria de l’exemple però he cregut que l’humor com a mínim manllevaria pes a l’estupidesa.

El que és intolerable i indefensable és que, sota una expressió utòpica i falsa “la cultura no és un luxe”, la hipocresia humana i l’egoisme individual defensin els seus interessos particulars. Si fos la continuïtat i la supervivència de la Cultura el què us preocupés de veritat, faria temps que haguéssiu eliminat i exterminat certs puntals de la superestructura del sector que han estat fent més mal que el que farà aquesta pujada d’impostos i cinc més de seguides.

Sigueu honestos. El què us preocupa és la vostra continuïtat i la vostra supervivència econòmica. Davant la honestedat no hi ha res a retreure, davant la voluntat de conservar un estatus econòmic benestant tampoc, davant la ràbia en veure eliminats uns privilegis assolits fa anys encara menys, però no sou la Cultura, ni la sou, ni la representeu, desempallegueu-vos de la hipocresia, ha de ser sempre autònoma.

Deixant de banda les puntualitzacions que he fet abans, la Cultura és en definitiva el més valuós dels nostres luxes. És la riquesa de la història i la nostra empremta en aquesta. Precisament per aquest valor exclusiu cal ser conscients que en la preservació de la seva salut hi ha bona part del nostre futur com a col·lectiu social ja que és la seva integritat el què ens unifica com a col·lectiu social.

És justament perquè és un luxe, que aquesta pujada de l’IVA en els productes del sector cultural pot derivar en una catàstrofe ja no només en el terreny cultural, sinó sobretot en la fragmentació social. #la Cultura no, és un luxe!