Fa molt poc que vaig descobrir què és la generació NoMo. Contínuament busquem etiquetes o noms per conèixer diferents col·lectius que tenim al voltant. Així ens reconeixem fàcilment. Etiquetar-nos, però, té un risc: pensar que tots som iguals i hem de pensar que dins d’un col·lectiu amb un mateix nom, hi ha milions de diferències!

Tornem a la generació NoMo. Qui són? NoMo és el diminutiu de “No Mother”, les dones que decideixen no tenir fills. I aquest és un tema que crea força controvèrsia entre nosaltres. Puc pensar que dos dels motius que fan que aquest tema xoqui en la nostra societat estan relacionats amb:

•    La nova visió progressista que tenim de la dona: una persona que pot decidir sobre el seu futur, que és autosuficient, que té un projecte professional, que també té un projecte personal, que té poder de decisió sobre el seu cos, sobre què escull a la vida...

•    La visió de sempre de la dona: on el seu objectiu principal dins del seu projecte vital és la maternitat i moltes de les coses que fa a la vida estan orientades a assolir aquest objectiu.

Aquestes dues visions no són, per res del món, incompatibles. Al contrari, poden ser completament compaginables (tot i que no entro en les facilitats o dificultats que la nostra societat posa per la conciliació familiar i laboral).

Deixeu-me parlar un moment amb cadascú de vosaltres: Quants objectius tens dins del teu projecte vital? Ets d’aquelles persones que es mouen amb un únic objectiu? O tens més d’una cosa que vols assolir a la vida?
Us ho demano ja que podreu veure que, tot i que per a moltes persones hi ha un únic objectiu gran que les mou, sempre hi ha d’altres objectius al voltant.  I també ens podem trobar a moltes persones amb varis objectius importants que es poden compaginar.

I, avui en dia, hi ha moltes dones que decideixen viure la seva vida sense complir amb la seva funció reproductiva. I cal tenir en compte que la funció reproductiva de les persones i, en concret, de les dones, només és una de les funcions que tenen. I hem de pensar  que, per sobre de tot, cada dona té el dret a escollir si vol ser mare o no. La maternitat no hauria de ser una obligació.

Però encara es mira a moltes d’aquestes dones NoMo de manera estranya. Quedant-nos amb la visió de sempre de la dona, tot i que pensem que tenim una visió progressista.  Potser el més important que hem de tenir en compte és el respecte. Respecte per les decisions personals de cadascú. No us sembla?

I, per acabar, us demano la part interactiva de tot això: què en penseu de la generació NoMo? Compartiu les vostres opinions amb nosaltres?