A principis d’any va sortir un article a la revista Time Out on es parlava de cançons per fer l’amor... i potser algú es demana quins motius pot tenir algú per escollir certa música mentre manté relacions sexuals. De motius n’hi pot haver de molts tipus, per exemple:

•    Evitar que els veïns o algú dins de casa (fills, pares...) puguin escoltar el que està passant dins de l’habitació.

•    Imitar el que passa a moltes pel·lícules, on és habitual preparar una escena eròtica amb música de fons.

•    Excitar-se encara més. Hi ha certes persones que poden tenir un nivell més elevat d’excitació si escolten segons quin tipus de música.

•    Aprendre a portar el ritme en una relació sexual. No totes les parelles troben el nivell de coordinació que potser es necessita per poder estimular bé a l’altre, per tant, certs tipus de música pot ajudar a seguir un ritme que als dos membres de la parella que estan jugant els hi serveixi com a guia...

Algunes de les cançons que sortien a la revista Time Out eren:

•    "Je t’aime" de Serge Gainbourg, on el xiuxiueig de les paraules, el ritme lent i el contingut de la lletra (i inclús algun gemec que es cola en la cançó) va fer que l’església la condemnés  i es prohibís a mitja Europa.

•    "Sexual Healing" de Marvin Gaye, on el ritme lent i l’explicitat de la lletra també ha fet que sigui una de les cançons més eròtiques de tots els temps.

També hi ha cançons més actuals en aquesta llista com, per exemple:

•    "Drunk in Love" de Beyoncé i Jay Z (): on, a part de les imatges sensuals del vídeo, també ens hem de fixar en el ritme que té la cançó.

Si us hi fixeu, una de les coses importants que tenen la majoria de cançons que s’etiqueten per “fer l’amor” és un ritme lent. És més, sovint són cançons que marquen alguna tonalitat més fluixa i una de més forta. Com diu Paco Cabello, metge especialista en sexualitat, un bon ritme sexual és aquell que té dues o tres envestides lentes i una de més forta a un ritme lent.

En un moment en que socialment tot va molt de pressa, com diu Zygmunt Bauman, vivim en una societat líquida on tot passa a gran velocitat i ho volem tot immediatament, està sorgint el valor afegit de gaudir les coses lentament. D’aquí neix el concepte de slow food i també de slow sex. Gaudir de cada moment, sense pressa, a poc a poc...

Us faig una proposta: compareu el ritme al que conviden la majoria d’aquestes cançons amb el ritme al que conviden la majoria de pel·lícules pornogràfiques... amb quin ritme us quedeu?